Escrits amb els dits

Portada del llibre

No fa gaires dies havia de tornar en tren cap a Girona i, abans d’enfilar-m’hi, vaig comprar, per només 9 euros, El viatge al passat, d’Stefan Zweig (1881-1942), publicat per primer cop en català directament en edició de butxaca per Edicions de 1984. Feia temps que en aquest país no es publicava res amb una relació qualitat preu tant extraordinària, però bé, això tampoc no és el més important d’aquest llibret de poc més d’un centenar de pàgines que explica la relació impossible de dos enamorats que es retroben després de nou anys de separació durant els quals no han pensat en altra cosa que en consumar una aventura avortada tot just després de quatre arrambades escadusseres. Una història de passió burgesa de principis de segle narrada de manera magistral, com sempre, pel mestre dels sentiments melancòlics, un Stefan Zweig més conegut per aquests verals per relats biogràfics tan imprescindibles com el de Fouché, retrat d’un home polític (la millor biografia (quasi) novel·lada que s’hagi escrit mai, pel meu gust), que va deixar unes memòries que són les de tota una generació, la del tombant del segle XIX al XX, la dels que van viure el canvi més definitiu que hi ha hagut mai entre passat al futur en tota la història de la humanitat (El món d’ahir) però que en el seu temps va ser força popular per les seves incursions en la novel·la de sentiments, no confondre amb la novel·la romàntica. Un llibret, el Viatge al passat, que es llegeix d’un glop en un trajecte de tren de poc més d’una hora, o en una tarda de pluja de mal passejar. I si quedeu amb set, correu a comprar els altres títols d’aquest autor que us he citat, i afegiu-hi, si us abelleix, Moments estel·lars de la humanitat