Escrits amb els dits

Portada del llibre

Havent deixat passar uns mesos des que vaig llegir Ningú no ho ha vist, de Mari Jungstedt, he llegit Ningú no ho ha sentit, de la mateixa autora. Igual que vaig escriure sobre el primer lliurament de les aventures del comissari Knutas, no deixa de ser una típica novel·la de polis i lladres sueca com tantes i tantes ens envaeixen aquests últims mesos. A diferència de l’anterior, però, aquest segon llibre el trobo més interessant que el primer, amb un cas més sòlid i una intriga ben portada, amb un final inesperat i ben aconseguit, i amb una història paral·lela d’alt voltatge eròtic que no està malament tot i que resulta tan paral·lela que fins i tot sembla una altra novel·la si no fos per les puntuals (i decisives) intervencions del periodista enamoradís en la resolució del crim. En definitiva, una novel·la negra entretinguda, de bon passar, on, novament, venen ganes de viatjar a l’illa de Gotland a passar les vacances, ep, això sí, vigilant que ningú t’esberli el cap per no donar peu a un nou argument per a la senyora Jungstedt.