Escrits amb els dits

Portada del llibre

He llegit en castellà (la versió en català no ha sortit ni se l’espera) El color del sol, d’Andrea Camilleri, un autor conegut bàsicament per la seva sèrie de novel·les protagonitzades pel commissario sicilià Salvo Montalbano. Al marge de la seva tirada pel gènere negre, Camilleri és autor d’un bon grapat de llibres de caire costumistes que descriuen amb una ironia que pot arribar a la pura hilaritat la manera de ser dels sicilians, amb una profunditat psicològica que ningú no ha aconseguit des de Tomasi di Lampedusa i Sciascia i amb una lleugeresa estilística que el fa doblement atractiu, amb obres especialment recomanables com Un fil de fum, L’estació de caça, La presa de Macallé, La pensió Eva, La concessió del telèfon o L’ópera de Vigata. Pel que fa a El color del sol, no es tracta ni de novel·la negra ni de crònica siciliana, tot i que el text transcorre parcialment a l’illa, sinó que l’autor fabula sobre la història del gran pintor Caravaggio a partir d’unes suposades memòries que el propi Camilleri, convertit en personatge en el relat, rep de mans d’un tèrbol personatge de la fauna illenca. Un divertiment de poc més de cent planes, escrit d’una revolada, amb textos inconnexes de caire pressumptament memorialístic que confegeixen un relat a batzegades (la qual cosa li aporta versemblança) del pintor errant i salvatge que va ser el gran Michelangelo Merisi, tot plegat acompanyat oportunament amb unes magnífiques làmines il·lustrades amb els quadres que surten a la narració.