Escrits amb els dits

La idea de retornar l’organització territorial del país als seus orígens històrics (que això també està per veure, si pregunteu a algun historiador) és molt lloable i molt justa, però em sembla molt que en aquests moments resulta més aviat inoportuna, inoperant i absolutament innecessària i fora de lloc. En primer lloc, perquè després de gairebé dos-cents anys, l’únic defecte que té l’organització territorial actual en províncies és que se la van inventar els espanyols, però llevat d’això, i tractant-se d’una distribució purament administrativa, si la cosa rutlla val més no tocar gaire res, no fos cas, per exemple, que els de Tarragona i Reus acabessin a pinyes per una collonada tan insignificant. En segon i últim lloc, l’ordenació territorial que interessa més a la ciutadania, cosa que està demostrant a cop de referèndum popular, no és pas la que organitza Catalunya per dintre sinó la que l’organitza per fora. És a dir, que allò que urgeix ara mateix als catalans no és pas que les quatre províncies actuals deixin de ser províncies, sinó que deixin de ser espanyoles.