El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Portada del llibre

L’escriptor australi√† Steve Toltz corre per Catalunya aquesta setmana per parlar del seu primer llibre, Una part del tot, publicat en catal√† per La Campana i que¬†gosaria¬†atrevir-me a dir que¬†√©s la millor¬†novel¬∑la que es pot¬†trobar actualment¬†als prestatges de les llibreries¬†del nostre pa√≠s i les de l’estranger no ho s√© perqu√® no hi he anat.¬†Set-centes seixanta una¬†p√†gines (aix√≤ si,¬†gaireb√© dos quilos de pes)¬†trepidants¬†que expliquen la hist√≤ria d’un¬†nen australi√† que es va fent gran¬†mentre, alhora, ens va relatant, o va fent relatar a trav√©s d’ells mateixos, les hist√≤ries del seu¬†oncle (un fam√≥s criminal australi√†), el seu pare (el germ√† del criminal que no ha pogut suportar el fet de viure eclipsat per la fama de l’altre) i¬†els avis,¬†una estranya parella que no¬†podria desembocar en res millor que¬†l’esmentat parell de fills.¬†Tot plegat un embolic familiar¬†narrat amb¬†una prosa torrencial, un sentit de l’humor¬†exquisit i una capacitat d’imaginar situacions¬†l√≠mit (f√≠siques, psicol√≤giques, mentals, de relacions humanes) que converteix Steve Toltz en un escriptor¬†que per posar¬†exemples¬†entenedors,¬†ve a ser com la suma de John Irving i Empar Moliner barrejats en una coctelera.¬† Austr√†lia, Par√≠s, Tail√†ndia, s√≥n els escenaris d’una rastellera de¬†desprop√≤sits i aventures incre√Įbles¬†poblades d’un¬†estol de personatges¬†que competeixen per¬†endur-se¬†el premi al m√©s extravagant i que, un cop arribes al final de la novel¬∑la,¬†els el donaries ex-aequo a tots plegats, protagonistes i secundaris. Tot i que s√≥n gaireb√© vuit-centes p√†gines, us el llegireu volant, perqu√® √©s d’aquells llibres que no es pot deixar perqu√® l’acci√≥ t’estira per les solapes i perqu√® la concatenaci√≥ de frases brillants per cent√≠metre quadrat de paper √©s insuperable. Correu a llegir-lo i, mentrestant, deixeu-me posar-vos unes quantes mostres del talent immens d’aquest australi√† (que, per cert, va escriure part de la novel¬∑la en un pis de la Barceloneta), comen√ßant per un fragment que podria funcionar perfectament com a ra√≥ de ser del llibre:

“La meva hist√≤ria √©s bon√≠ssima i a sobre √©s veritat. No s√© per qu√®, per√≤ sembla que la gent hi d√≥na molta import√†ncia, a aix√≤. Personalment, si alg√ļ em digu√©s: “T’explicar√© una hist√≤ria magn√≠fica que √©s una mentida de cap a peus!”, jo seria tot orelles”

“Recordo que m’agafava de la m√† per anar a comprar el diari i que escridassava el venedor at√≤nit: “No ha esclatat cap guerra! No hi ha hagut cap crac financer! No s’ha escapat cap delinq√ľent perill√≥s! ¬ŅPer qu√® em cobres aquest dineral? No ha passat res!”

“La clau de la felicitat consisteix a no crear-se gaires expectatives”

“Les difer√®ncies entre els rics i els pobres no s√≥n res. L’√ļnic abisme insalvable √©s el que hi ha entre els sans i els malalts”

“S’enyoren tant els mals temps com els bons, perqu√® al cap i a la fi el que de veritat s’enyora √©s el temps mateix”

“La mem√≤ria √©s potser l’√ļnica cosa del m√≥n que podem manipular veritablement per posar-la al nostre servei, perqu√® no haguem de mirar darrere nostre i pensar: quin cap de suro!”

“No √©s estrany que els existencialistes fonamentals fossin francesos. √Čs natural estar horroritzat davant l’exist√®ncia quan et cobren quatre d√≤lars per un caf√®”

“Tenir un fill √©s veure’s empalat di√†riament per l’ast de la responsabilitat”

“No hi ha hist√≤ries noves, nom√©s noms de personatges diferents”

“La gent sempre es queixa que no t√© sabates fins que veu un home sense peus, i llavors es queixa que no t√© cadira de rodes el√®ctrica”

“He arribat a la conclusi√≥ que llegir el diari √©s una mica com beure’s el teu propi pipi: hi ha gent que diu que √©s bo, per√≤ jo no m’ho crec”

“Ning√ļ es faria una asseguran√ßa de vida si en diguessin asseguran√ßa de mort”

“√Čs injust que l’home estigui al capdamunt de la cadena aliment√†ria quan encara es creu els titulars dels diaris”

“Els periodistes, aquests gossos guardians de la moral, hip√≤crites, pretensiosos i en zel permanent”