Escrits amb els dits

A Girona, una ciutat que fins fa poc era de tradició monàrquica més aviat discreta, aquest estiu s’hi organitzarà el primer dels actes de la campanya de llançament de la denominació d’origen Príncep de Girona, que no és pas una marca de galetes de xocolata sinó el títol d’un senyor que es veu que està obsessionat a fer-se estimar pel populatxo sobre el qual, si cap referèndum d’independència no ho evita, tard o d’hora acabarà regnant. I com que les monarquies són una antigalla sense parió, els mecanismes que tenen per fer-se veure acaben resultant igualment tronats. En aquest cas concret, la fórmula que tindran l’honor d’experimentar els gironins i les gironines serà el conegut repartiment de quatre almoines al seu pas, tot plegat embolcallat de faramalla, bombo i platerets. Com que fer un torneig de cavalleria, un recital de poesia trobadoresca, una competició de falconers o cremar un grapat de bruixes a la plaça ja no es porta, han decidit bastir un artefacte de nom tan pompós com Fòrum Impulsa, que portarà el bo i el millor del talent mundial en diverses disciplines, amb un objectiu que no és altre que el d’impulsar el bon nom del senyor Príncep, gran protector del saber i del coneixement i de les arts i de l’excel·lència i no continuo perquè ell mateix ja deu tenir un exèrcit d’escrivents que li redactarà un discurs molt més llagoter.
Ep, no voldria pas ser irrespectuós amb en Felip (si és príncep de Girona bé que se li deu poder posar l’en davant del nom, tal com fem els gironins quan ens referim a algú conegut). Perquè, alto! Que de ximple, l’hereu de cals Borbó, no en té res. La prova n’és això del Fòrum i la Fundació que hi ha al darrere, menada per aquell senyor que podrà continuar remenant la cua ara que s’havia quedat sense les joguines de Cap Roig i la Fontana d’Or. El disseny de l’artefacte és tan rodó que compleix una altra de les màximes de tota monarquia que es vulgui fer respectar: lluir al màxim pagant els altres. Perquè la factura l’acabaran encolomant a un grapat d’empresaris i institucions que altra feina tindrien ara mateix que no pas perdre el temps a muntar aquests sidrals improductius però que, o bé no han gosat dir que no perquè ja se sap que mai no se sap, o bé poden treure a passejar la senyora i retratar-la al costat d’aquesta gent que tant els agrada a les seves lectures de referència en paper cuixé. Ep, que no es descarta que també n’hi hagi algun de monàrquic de tota la vida, que hi ha d’haver gent per a tot. O sigui, que el dia u de juliol tots a mudar-se com pèsols, a mirar de no fer salat al besamans, amb les babaies regalimant de submissió com si el Fòrum Impulsa fos allò que els gironins feia anys que anhelaven per sortir del trist anonimat d’aquest cul de món provincià.
I ara, pel preu d’aquest article, un conte de regal: hi havia una vegada un príncep que desfilava pensant que lluïa un gran vestit i cap súbdit no gosava dir-li que el sastre l’havia estafat i en realitat anava nu. El conte és vell. A Girona, n’han fet una actualització: el príncep ha enganyat els gironins fent-los creure que això del Fòrum Impulsa vesteix molt quan, en realitat, l’únic que s’hi fa un vestit a mida és en Borbó.