Escrits amb els dits

Portada del llibre

He llegit Última nit a Twisted River, de John Irving i he tornat a gaudir com un boig amb la imaginació torrencial i l’habilitat literària incommensurable del senyor Irving. No sé si és millor que El món segons Garp, o si està per sota de La dona difícil, o si és tan obsessiva com La quarta mà, o bé té molts punts en comú amb Fins que et trobi. O si té molts punts en comú amb La dona difícil i és millor que La quarta mà o és tan obsessiva com El món segons Garp. Barregeu-ho com vulgueu. És igual. Com les pel·lis de Woody Allen, com les cançons de Leonard Cohen, Serrat o Manel, com els quadres de Hopper o les estàtues de Giaccommetti, com passa amb molts artistes, i entre aquests molts, molts són entre els més grans, els llocs comuns argumentals (o musicals o visuals), les autoreferències, les obsessions i l’estil confegeixen una única obra que es va bastint peça a peça de manera que cada llibre és alhora única i una part del tot. És el que passa amb Última nit a Twisted River, una entranyable història familiar marcada per un crim no descobert (o descobert només a mitges) que penja com una espasa de damocles durant tota la peripècia vital d’uns personatges principals construïts de manera excel·lent, amb l’evolució psicològica habitual en aquest autor que sempre planteja arguments que travessen dècades i dècades de la vida dels protagonistes. Hi ha misteri, hi ha tendresa, hi ha duresa, hi ha ironia, hi ha de tot. Fins i tot algunes clucades d’ull al lector amb la introducció d’elements que resulten familiars al lector habituat a Irving, com l’afició a la lluita lliure d’un dels personatges, l’aparició fugaç d’una pista d’esquaix en un graner, la confusió entre óssos i humans, o l’obsessió per tallar-se la mà del secundari de luxe del llibre, entre altres. No és la millor obra d’Irving, però no cal, perquè la millor obra d’Irving és tota la bibliografia, i l’última nit a Twisted River és una més de les proves irrefutables.