Escrits amb els dits

De petits, quan anàvem amb cotxe a l’Empordà a visitar parents o passar algun cap de setmana, amb el cap amorrat a la finestra ens entreteníem comptant els vehicles que venien de cares. Els petits d’ara, compten el nombre de prostitutes que van veient pels vorals de les carreteres. No ho poden fer amorrats als vidres, perquè les estrictes normatives de seguretat els mantenen estacats a la cadireta, això sí. Però en contrast amb la fermesa de la legislació de portes endins del vehicle, a fora la laxitud de les autoritats i la conducta sexual èticament aberrant de molts mascles han degradat el panorama fins a uns nivells denigrants per a les tristes víctimes del comerç carnal, i lamentables des del punt de vista de la imatge col·lectiva que mostra la societat on són denigrades.
Amb les noves tecnologies, a més, no cal ni mirar per la finestreta del cotxe. N’hi ha prou, si es va ben equipat amb algun giny que permeti l’accés a internet, per poder veure aquest immens prostíbul a l’aire lliure per mitjà de l’Street View, el visor d’imatges de can Google que ens ensenya pràcticament fins a l’últim racó de món. Resulta que, és clar, com que aquest visor està fet amb imatges reals, i a la realitat a les carreteres de l’Alt Empordà hi surten prostitutes, la postal que pot contemplar qualsevol internauta que surti a navegar per aquests verals cibernètics no és gens afalagadora. O així ho pensen algunes autoritats empordaneses que han manifestat públicament la seva queixa a Google. Després d’argumentar, amb una correcció política impecable, que aquesta visió atempta contra la dignitat de les senyoretes, posen l’èmfasi en allò que realment ha provocat la seva reacció irada: que perjudica la imatge de la comarca.
Dit d’una altra manera, demanen que s’esborri de la realitat allò que fa lleig perquè la gent (turista potencial, mai no se sap) no s’espanti.
Home, mirat des d’aquest punt de vista, les pobres noies que fan la carretera són un problema menor, per a la imatge de l’Empordà. Perquè a l’Street View també s’hi veu la façana marítima de Roses, o Empuriabrava, o la banda de l’Escala de la pobra platja de Montgó, o la plana esventrada pel traçat de l’AVE, o l’enquitranada monumental que ha perpetrat el nostre estimat govern a la carretera de la Bisbal a Figueres, o les urbanitzacions que s’enfilen muntanya amunt a Palau-saverdera, o… bé, podríem continuar durant força estona i acabaríem aquest article i podria continuar amb el de diumenge vinent i potser fins i tot em sortiria un llibre, de totes les coses que caldria eliminar de l’Street View per tal que els senyors i les senyores d’aquella banda de la Costa Brava (i de la Costa Brava sencera) poguessin tenir la certesa que les vistes que s’hi reprodueixen no perjudiquen la imatge de la zona. Però, és clar, llavors ja no estaríem parlant d’un visor d’imatges que ensenya el món real, sinó d’un film de ciència-ficció sobre allò que hauria de ser l’Empordà i que ens hem carregat no pas amb les putes, sinó per haver-nos passat de savis o, com en diuen a l’Empordà, passar-se de puta. (Publicat a Presència el (18/4/2010)