Reposicions d’estiu (11): Pixo (7/3/2010)
26 agost 2010 per Carles Ribera
Per donar idees als pares i mares sense imaginació que es troben en el destret d’haver de posar noms a la mainada, l’Església catòlica va inventar ja fa un bon grapat de segles el santoral. Sumant sants i beats aplega, segons les fonts, entre prop de cinc mil i més de vuit-mil referències onomà stiques. Aviat és dit. Una quantitat tan bèstia que, d’entrada, em porta a plantejar uns quants dubtes que si no us fa res compartiré amb vosaltres i que si us fa res sempre podeu deixar-ho aquà i saltar a l’article següent. Els dubtes són:
1. Per què havent-hi tants noms disponibles (i això comptant només els catòlics), tots els nens i nenes d’avui es diuen o Marc o Paula, respectivament?
2. Com Ă©s que sant Pere es va poder dir Pere si encara no existia el seu sant?
3. Si uns progenitors imposen als fills noms com Gibrituda (verge, 26 d’octubre); OrofrĂgia (verge i mĂ rtir, 21 d’octubre); Bermut (8 de març); SolĂştor (mĂ rtir, 13 de novembre; soldat i mĂ rtir, 20 de novembre); o SosĂpatre (confessor, 23 de juny), a quina edat han d’esperar les vĂctimes per canviar-se el nom per Paula o Marc?
Plantejades totes aquestes qüestions, deixeu-me canviar de tema perquè en realitat el santoral és l’excusa per enllaçar amb una altra matèria que es cuida no pas del proveïment a l’engròs de noms per a persones, sinó de la recerca al detall de denominacions per a les coses. Per als productes.
En diuen branding. AixĂ de cop us pot recordar a un destil·lat. No. Els mĂ©s llegits ja sabeu que Ă©s la disciplina de la mercadotècnia destinada a crear una marca. De fet, el branding engloba molt mĂ©s que el procĂ©s d’obtenciĂł del nom. Estrictament, de posar nom a un producte se’n diu naming. Però bĂ©, el branding dirĂem que Ă©s a una marca allò que el procĂ©s de canonitzaciĂł, la confecciĂł de l’hagiografia, la iconografia i la litĂşrgia sĂłn al santoral.
Hi ha persones que estudien molts anys per convertir-se en experts en branding. N’hi ha, fins i tot, que per més que estudien no passen de generar marques tan tristes com ara Unnim per batejar la fusió de les caixes de Girona i companyia. Especialistes en processos envitricollats durant els quals es posen en joc centenars d’idees i variables, mercats potencials, perfils de consumidors i un bla, bla, bla extens que pot fer decantar els creatius cap a Galetes de l’Àvia Maria, Round Cakes o Xuquillets, per posar un cas de ficció.