Defensant a l’atac (dia 7)
17 novembre 2010 per Carles Ribera
Que el cas del Palau de la Música sortiria en campanya era segur, faltava saber quan, i aquest quan va ser dilluns. I Artur Mas no va esperar ni vint-i-quatre hores per sortir a plaça carregant i descarregant contra un dels pilars fonamentals de l’argumentari del PSC, amb un gir basat en l’atac com a estratègia de defensa. El líder convergent va tronar de manera desacostumada contra els socialistes. “Se’ls ha vist el llautó”, va manifestar en una calculada declaració fora de guió acusant el PSC (i, per extensió, el tripartit) d’instrumentalitzar el Consorci del Palau de manera partidista demanant l’obertura separada per a la investigació del finançament de CDC, tot i que difícilment es podia evitar que els terminis del procediment judicial no propiciessin novetats sobre el cas durant aquesta quinzena.
La polèmica va provocar ahir que s’entrellacessin dues campanyes, la política i la de les eleccions a la presidència de l’Orfeó Català: els dos candidats, Enric Enrech i Mariona Carulla, van actuar ahir a una veu fent costat a la decisió del president interí de l’entitat d’evitar una investigació sobre CDC, postura que va subratllar el líder convergent, retraient al PSC, per acabar, que no actuï igual amb els casos paral·lels que els esquitxen, citant explícitament el de l’hotel del Palau.
La senyera i la cartera
El presidenciable socialista, José Montilla, va respondre a la tarda amb un rodolí. “Prou de protegir-se amb la senyera per amagar-se del que han fet amb la cartera”, va declamar el líder del PSC, amb un discurs en què va deixar clar que no afluixarà en l’ofensiva contra els convergents per aquest flanc. En aquesta línia, Montilla va llançar una pregunta directa al seu rival a batre en aquests comicis: “Què farà Artur Mas si la justícia declara culpable CiU de finançament irregular? Deixarà l’escó?”.
L’eix del mal espanyol
El broc gros que va estrenar diumenge passat Joan Puigcercós continua rajant amb generositat. Ahir, el líder d’ERC va denunciar un “pacte Sevilla-Madrid-Bilbao” que representa un greuge comparatiu per a Catalunya. Segons el seu raonament,
els efectes de l’economia subvencionada andalusa, dels privilegis del País Basc i Navarra i l’espoli
de la capital espanyola perjudiquen clarament Catalunya. Els republicans semblen decidits a no afluixar en la seva tàctica per posar en evidència a base de cops d’efecte dialèctics el mal negoci que resulta per als catalans continuar sent espanyols.
En el terreny de les propostes concretes, van ser els socialistes que, paral·lelament a la programació de campanya, ahir van
tirar de veta de la capacitat de continuar treballant en l’acció de govern, i van estirar in extremis del ministre Manuel Chaves l’anunci d’una reunió a Madrid que havia estat ajornada anteriorment per acabar de tancar el traspàs dels regionals de Renfe. Previsiblement la delegació catalana hauria de tornar avui mateix amb el traspàs al sac, això sí, pendent de lligar-lo en un Consell de Ministres que podria no ser abans de les eleccions.
