Escrits amb els dits

En el seu programa de retallada de despesa pública, la candidata del PP a la presidència de la Generalitat, Alícia Sánchez-Camacho, ha proposat suprimir, entre altres coses, el Memorial Democràtic, un organisme que ha estat impulsat pel tripartit amb l’objectiu no només de recuperar la memòria històrica sinó, sobretot, de fer pedagogia sobre els valors que sustenten el nostre règim de llibertats. Per a molts pot semblar una despesa supèrflua, o si més no prescindible en temps de crisi. Però no ho és. El Memorial Democràtic ha estat la gran aportació del conseller Saura, que pot ser criticat per moltes coses (jo diria que per gairebé totes les altres coses) però no pas per aquesta.

El Memorial Democràtic és un acte de justícia. Tot i que pot ser discutible incloure alguns antifranquistes entre els defensors de la democràcia, en general s’ha recuperat la memòria d’uns vençuts que ho havien estat doblement, per les armes i per l’oblit. I s’ha fet d’una manera simbòlica però alhora productiva, revertint cada euro invertit en la societat. Alícia Sánchez-Camacho hauria de passar per la Jonquera, o per Gandesa, i preguntar-los quants visitants, que abans no tenien, aporten el Museu de l’Exili o el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, o la museïtzació dels espais del conflicte bèl·lic. Visitants que a més d’instruir-se animen el comerç i la restauració de la zona, sovint de zones deprimides. El turisme memorial funciona molt bé en molts llocs del planeta, per exemple als Estats Units. Aquest model comença a prendre cos a Catalunya. Mentrestant, el PP, en qüestions de memòria, continua prioritzant el Valle de los Caídos. (Publicat a l’Avui el 19 de novembre de 2010)