Cosa de dos (dia 13)
23 novembre 2010 per Carles Ribera
La campanya s’ha acabat. O ha tornat a començar, depèn de com es miri. El que és inqüestionable és que ha quedat liquidada, almenys tal com es desenvolupava fins ara, seguint fil per randa un guió basat en una disputa multipartidista amb almenys sis contrincants. El repte del debat cara a cara llançat per José Montilla com a últim alè de remuntada, recollit per Artur Mas, ha deixat fora dels focus la resta de formacions, que només tenen l’opció d’intentar aturar-lo per la via del recurs. Però amb només quatre dies hàbils abans de la jornada de reflexió, es fa difícil que Esquerra, el PP, ICV i C’s tornin a enfilar-se en l’escenari mediàtic electoral. Amb els mateixos arguments es pot afirmar que ha arrencat una altra campanya, a l’esprint, a l’atac i gol, el redoble de to presidencialista entre el governant estant i el principal aspirant a substituir-lo.
Això no és tot. Fins i tot si finalment la Junta Electoral Central atura el cos a cos a última hora (com tothom sap, les coses importants de Catalunya es decideixen a Madrid), la cursa ja ha tombat cap al carril del bipartidisme de manera indefectible. És l’últim fruit de l’estratègia de cops d’efecte que ha dissenyat la matèria grisa socialista, convençuda, o resignada, que només amb el factor sorpresa (com l’anunci del candidat que no repetirà) o l’intent de generar més ocasions per tal que Mas la vessi parlant fora de guió, poden ajudar a retallar distàncies. És innegable que per al líder convergent el cara a cara sembla més una volta extra quan ja s’acosta el final de la marató, per bé que Artur Mas, com va demostrar en el debat a sis de diumenge, sembla que corre amb prou forces de reserva i la dialèctica a favor. Montilla, per la seva banda, no hi té res a perdre i molt a guanyar, i el fet que, a priori, tothom el doni per perdedor només el pot beneficiar. Fins i tot haurà aconseguit situar-se de nou enmig del ring si el cara a cara (programat per TV3 a dos quarts d’onze de la nit d’avui) finalment no es fa.
Pretòria “versus” Palau
El líder socialista no estalvia munició per a la compareixença d’avui davant del mestre Cuní. Ahir va tornar a brandar el cas Palau contra Mas, amb una actuació de gran risc, ja que ell mateix va ficar el cap dins la boca del lleó de Pretòria per posar-lo com a exemple de les diferències d’actitud dels socialistes i els convergents en relació amb els presumptes casos de corrupció.
La línia de CiU va continuar per l’aplicació de la velocitat de creuer amb pilot automàtic, i ahir tocava anunciar que la democratacristiana Núria de Gispert serà la pròxima presidenta del Parlament si arriba el cas.
Puigcercós, per escrit
El presidenciable republicà, Joan Puigcercós, ha decidit explotar la mina oberta de manera reeixida durant el debat a TV3, i ahir va anunciar que enviarà per escrit a Artur Mas la seva proposta per anar de bracet en la reivindicació del concert econòmic. “Primer anem junts a Madrid a aconseguir el concert econòmic, i si Madrid ens tanca les portes, hem de convocar un referèndum sobre la independència”. És la proposta textual. (Publicat a l’Avui i El Punt el dia 23 de novembre de 2010)
