Aquest cop, si (el dia D)
29 novembre 2010 per Carles Ribera
Victòria inapel·lable de Mas. Patacada de Montilla. Esfondrament d’Esquerra. El PP, tercera força. I Laporta, la sorpresa de la nit. I tot això, amb una participació que va tornar a arribar al 60 per cent. Els pocs dubtes que podien quedar sobre la victòria de CiU es van esvair ahir a les urnes de manera contundent. La candidatura encapçalada per Artur Mas va obtenir un triomf incontestable, a tot el paÃs, a totes les comarques. Amb els resultats d’ahir, la federació nacionalista no ha arribat a la majoria absoluta com en les seves millors èpoques (ahir 62 diputats, n’hi falten 6), però ha deixat el rival tradicional, el PSC, a una distà ncia estratosfèrica, mai vista, tant en nombre d’escons (34 de diferència), com en percentatge (20 punts).
El gran triomf de CiU, per tant, ha coincidit amb una trompada esfereïdora dels socialistes, que va portar ahir mateix el seu lÃder, José Montilla, a anunciar que no tan sols no repetirà com a candidat a la Generalitat sinó que tampoc no aspirarà a la secretaria general del partit. El resultat obtingut ahir pel president sortint ha batut tots els rècords a la baixa de la seva formació, bo i tenint en compte que el PSC ja venia rodolant avall per un pendent, fins ara moderadament, d’ençà del mà xim històric obtingut per Pasqual Maragall l’any 1999.
Més impressionant encara ha estat el clatellot a Joan Puigcercós, per part de milers d’electors que fa set anys va sortir de CiU tip d’autonomisme i que una part dels quals ara hi retornen no pas desencantats amb l’independentisme, sinó amb Esquerra. La sagnia dels republicans, que han passat de tercera a cinquena força en nombre de vots, i de 21 a 10 escons, no ha beneficiat pas només CiU. Perquè la pèrdua de la meitat dels suports per part dels republicans (uns 200.000) han anat també a dissoldre’s a Reagrupament i, sobretot, a propulsar amb força Joan Laporta i la seva Solidaritat Catalana per la Independència, que a l’hora de tancar aquesta edició, amb l’escrutini prà cticament tancat, havia obtingut representació a les circumscripcions de Barcelona i Girona, amb més de 100.000 sufragis: quatre diputats.
La disputa pel tercer lloc no va tenir color, o l’ha tingut blau. El PP ja es veu a la Moncloa després que AlÃcia Sánchez-Camacho hagi aconseguit els millors resultats del seu partit a Catalunya, i s’hagi situat tercer al Parlament.
La caiguda de dos escons d’ICV va ser celebrada com una victòria, perquè situa els ecosocialistes empatats amb ERC, però superant-los en vots i percentatges. Tampoc no es mostraven contrariats ahir a la nit, tot i fracassar en l’intent d’obtenir grup propi, els Ciutadans encapçalats per Albert Rivera, que han superat també els 100.000 sufragis a tot el paÃs i conserven els tres escons obtinguts el 2006.
Amb aquesta distribució, Artur Mas no hauria de tenir dificultats per ser investit president i formar govern. Cap aritmètica alternativa no es veu possible tenint en compte que, per exemple, els socis de l’extint tripartit sumen entre tots 48 escons.
La jornada d’ahir, doncs, va obrir una nova etapa no pas únicament al paÃs, no només al govern, sinó també als partits que des d’avui mateix hauran d’iniciar un procés de recomposició profunda. A fora, espera Espanya. I al maig, les municipals.
