Escrits amb els dits

Portada del llibre

Hem acabat un 2010 intensíssim. L’any que ha culminat la sotragada democràtica que va arrencar el 2003 amb la constitució del primer tripartit com a alternativa a vint-i-tres anys de govern d’un mateix color, i que ha tocat a la fi set anys després amb el clatellot estatutari i la mort per inanició política de l’executiu. No és pas l’hora de fer balanços, almenys aquí, si més no perquè durant les últimes setmanes ja n’heu llegit molts, i de molt més documentats i enraonats que no pas el que faria un servidor, que té més tendència a la política recreativa.

Política recreativa. Em centraré en un detall, pràcticament l’últim, del president sortint, José Montilla. En el dinar de comiat que poc després de la desfeta electoral tripartida va oferir a tots els consellers del seu govern, va regalar-los un llibre titulat El club dels optimistes incorregibles. És una novel·la de l’autor francès Jean-Michel Guenassia. L’he llegida i és molt bona, per al meu gust. El president Montilla, no sé si l’ha llegida. Si ho ha fet, sap que la picada d’ullet del regal comença i acaba en el títol i això de l’optimisme incorregible. Perquè l’argument d’El club… no té res a veure amb el relat del tripartit. Potser no té res a veure perquè no cal, si fem cas a les crítiques que sostenen que el gran problema d’aquesta gent ha estat la falta de relat.

Un govern que marxa amb un llibre a la mà, i un altre que arriba amb una feinada sota l’aixella. A l’hora d’escriure aquest paper desconec si el president Mas té previst oferir cap dinar de benvinguda als consellers entrants. Tampoc no sé si té pensat fer-los algun present, ni si aquest obsequi, en cas d’haver-n’hi, serà literari. Si encara hi sóc a temps, em permetré la llibertat de suggerir un regal per als membres del govern que comença, tot i que també seria una bona lectura per a un equip sortint. També és una novel·la, l’autor és un senyor que es diu William Kennedy, i es titula, Roscoe, negocis d’amor i de guerra. El títol, publicat en català per Libros del Asteroide, no dóna gaires pistes. És el relat, el que compta. Impressionant. Explica la història de tres responsables de controlar el Partit Demòcrata d’Albany, la capital de l’estat de Nova York, a la fi de la Segona Guerra Mundial. L’argument transcorre en la ficció però està inspirat en la realitat d’una ciutat on aquest partit governa des de fa gairebé un segle. Roscoe Conway, Elisha Fitzgibbon y Patsy McCall són les tres potes d’una trama que controla tots els aspectes d’un aparell destinat a perpetuar-se a la cadira. Una història sòrdida que busseja en les aigües més obscures de la lluita pels càrrecs. Salvant les distàncies i pràctiques històriques, el retrat és colpidor, amb reflexions demolidores sobre l’ofici de polític. «L’honestedat és la millor política per als qui es deleixen per ser pobres». «No n’hi ha prou que un home sigui bo, ha de ser bo per a alguna cosa». «No compris res que puguis llogar per sempre». «Si pavimentes un carrer, que les llambordes de tres cèntims en costin trenta a la ciutat». «Dóna feina als amics, però a canvi d’un cert preu, i fes amics nous cada dia». El llibre n’és ple. I el govern dels millors tindrà totes aquestes temptacions a l’abast, i més, que el posaran a prova. (Publicat a Presència, el 9 de gener de 2011)