El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Portada del llibre

¬ęL’Hospital de les Coses Trencades est√† situat a la Cinquena Avinguda, a Park Slope. √Čs una botigueta sense pretensions on arreglen objectes d’una √®poca que ja ha desaparegut de la fa√ß de la Terra: m√†quines d’escriure manuals, plomes estilogr√†fiques, rellotges mec√†nics, r√†dios de tubs de buit, tocadiscos, joguines de corda, m√†quines de xiclets i tel√®fons rotatoris¬Ľ.

El text anterior est√† extret de l’√ļltima novel¬∑la de Paul Auster. Es diu Sunset Park (Edicions 62) i explica la hist√≤ria d’un noi que ha tallat la relaci√≥ amb els seus pares i que va a parar a una casa d’ocupes situada a l’indret que d√≥na el nom al llibre. A banda de dir-vos que es tracta d’una obra excel¬∑lent, no us n’explicar√© res m√©s. Perqu√® all√≤ que m’ha cridat l’atenci√≥ √©s l’Hospital de les Coses Trencades. No √©s pas que em consideri cap d’aquells pesats que tenen sempre un ¬ęabans¬Ľ a la punta de la llengua per cantar les excel¬∑l√®ncies dels temps pret√®rits i lamentar-se que tot ha anat a pitjor. Tampoc s√≥c cap fetitxista abonat a les fires de vell a la recerca d’objectes pobladors del paisatge de la infantesa i joventut. Com a m√†xim, de tant en tant faig un volt pel Youtube per reveure dibuixos animats de Tex Avery, per√≤ no ho faig pas v√≠ctima de la nost√†lgia sin√≥ per tornar a disfrutar d’obres d’art com qui torna a un museu, com qui torna a un llibre.

Ara b√©, llegir que una m√†quina d’escriure (¬ęmanual¬Ľ, especifica Auster), una ploma estilogr√†fica, un tocadiscos o un tel√®fon rotatori s√≥n ¬ęobjectes d’una √®poca que ja ha desaparegut de la fa√ß de la Terra¬Ľ em resulta, com a m√≠nim, inquietant. Entre inquietant i depriment. Entre depriment i devastador. Perqu√®, √©s clar, fas una mica de moviola biogr√†fica (moviola, una altra rel√≠quia) i recordes que totes aquestes andr√≤mines periclitades van ser contempor√†nies d’un mateix. Els primers articles els vaig redactar amb una m√†quina d’escriure de tracci√≥ animal (per no emprar el ¬ęmanual¬Ľ austeri√†); els primers apunts a la universitat els vaig prendre amb una ploma estilogr√†fica regalada per a l’ocasi√≥; el tocadiscos, ai el tocadiscos, quanta bona m√ļsica va fer rodar i va ratllar, i quanta de dolenta, tamb√©, perqu√® els vuitanta no van ser pas precisament brillants, i qu√® us haig de dir dels tel√®fons rotatoris, el xat de la nostra adolesc√®ncia, quan els n√ļmeros encara es marcaven sense el prefix a davant.

Tot plegat, per m√©s que hagi ¬ędesaparegut de la fa√ß de la Terra¬Ľ, forma part de la meva contemporane√Įtat, com el fax, l’ordinador port√†til i Google. O el Twitter, que he estrenat recentment. Ja ho veieu: amb una mica de salut, una sola persona pot viure √®poques tan diferents, tan, que no tenen altra cosa en com√ļ que aquells personatges que, m√©s o menys desorientats, transitem d’una a l’altra. Aix√≤ sent optimista. Sent pessimista, penso que per m√©s que m’escarrassi a posar-me al dia, per m√©s anys que visqui d’aquest segle present, no podr√© deixar de ser alg√ļ del segle passat. Que, aix√≤ s√≠, quan arribi a final d’aquest article no haur√† de treure el foli del rodet de la m√†quina d’escriure, sin√≥, simplement, apuntar b√© amb la fletxa de la pantalla sobre la icona de guardar. (Publicat a Pres√®ncia, el 16 de gener de 2011)