El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Portada del llibe

He llegit Octubre, de Miquel Pairol√≠, i puc dir que √©s la del√≠cia m√©s destacable que m’ha entrat pels ulls en molts anys. Lluny de les observacions afuades i clarividents sobre l’actualitat informativa amb qu√® Pairol√≠ ens delecta di√†riament a El Punt i l’Avui, Octubre √©s un dietari de la vida min√ļscula, que √©s on hi ha l’exist√®ncia en maj√ļscules, amb observacions minimalistes de les petites rutines quotidianes i an√†lisis l√ļcides dels grans temes que no tenen temps ni actualitat, perqu√® s√≥n d’actualitat permanent, com l’exist√®ncia, la mort, la condici√≥ humana, els or√≠gens, la identitat. Un dietari que inclou una dura reflexi√≥ sobre l’ofici d’escriure, i una encara m√©s dura valoraci√≥ de l’ofici de criticar els que escriuen. Una mirada que podr√≠em dir que √©s planiana si aix√≤ vol dir que tot escriptor t√© els seus referents, per√≤ que √©s plenament pairolini√† si cal decidir, i cal decidir-ho, que Miquel Pairol√≠ √©s un escriptor amb veu pr√≤pia, amb una veu ferma per√≤ sense estrid√®ncies. Octubre √©s un llibre d’aquells que cal llegir, encara que no vulguis, amb un llapis a la m√†, per subratllar la gran quantitat d’aforismes, sent√®ncies i frases brillants que cont√©. Unes quantes per fer boca abans d’acabar.

“Avui dia circulen moltes idees interessadament enganyoses sobre la q√ľesti√≥ dels antecedents. √Čs el vent que bufa. El progr√©s de la gen√®tica com a ci√®ncia coincideix amb el menyspreu de l’her√®ncia familiar i cultural com a tret que caracteritza la personalitat. Un contrast ben curi√≥s. Alguns afirmen alegrement que tant li fa els or√≠gens de cadasc√ļ, en la societat democr√†tica de ciutadans lliures en qu`vivim. Tots iguals i humans. S√≠, la m√† ha de ser estesa a tothom. En efecte, tant √©s a l’hora de relacionar-nos, per√≤ no pas a l’hora de definirnos, de mirar endins de cadasc√ļ, de voler saber com som¬†i per qu√® adoptem algunes actituds que provenen del subconscient o de l’inconscient i que ens retraten. Els or√≠gens compten, de vegades a favor i d’altres en contra, determinen actituds i s√≥n la clau que explica algunes reaccions que tenim. No √©s pas veritat qu tant sigui tenir uns avantpassats com uns altres, provenir d’un entorn familiar o d’un altre, igual com no √©s veritat que tenir una infantesapl√†cida i ben comportada suposi el mateix que patir-ne una de tempestuosa i dif√≠il. Tot marca i per sempre. Els or√≠gens familiars i socials es poden refusar, assumir o pretendre que no tenen import√†ncia. Refusar-los indica un conflicte, una lluita al cor d’un mateix. Un problema irresolt i potser irresoluble. (…) Per coneixer-se un mateix, √©s important saber d’on es prov√© i acceptar-ho. No ha de ser motiu de presumpci√≥ ni de vergonya, perqu√® √©s un fet que no es tr√¨a, per√≤ no es pot ignorar ni voler prescindir-ne tranquil¬∑lament, en nom d’una suposada fraternitat universal dels fills d’Adam i Eva. Aquests entusiasmes tenen una base molt fluixa. S√© d’on vinc i procuro ser-hi conseq√ľent. Aquest principi tan simple contribueix a l’equilibri, permet mirar enrere sense vanitat i viure tocant de peus a terra”

“Concedim que els cr√≠tics literaris van ser primer lectors intel¬∑ligents i que algun fins i tot conserva aquesta virtut. El que passa √©s que, quan ha guanyat la patent i el cr√≠tic exerceix, tot pren una altra dimensi√≥ que, curiosament, no sol pas incrementar la lucidesa, sin√≥ el prejudici. El de cr√≠tic sembla un grau superior, m√©s expert, m√©s competent i fiable, professional i tot. La seva aur√®ola modifica la condici√≥ de lector intel¬∑ligent, per√≤ en comptes de perfeccionar-la, sovint l’esguerra. Nom√©s hi afegeix complexitat, obscuritat, pretensi√≥.”

“Per als meus comentaris procuro triar llibres que pressuposo que m’interessaran. Aix√≠ gaudeixo de la lectura i no perdo el temps. A un cr√≠tic literari amb totes les lletres li conv√© justament el contrari: necessita amb una certa freq√ľ√®ncia comentar llibres que no li agradin perqu√® si persisteix gaire en l’elogi la seva fama se’n pot ressentir.”

“Una de les estrat√®gies per aconseguir la serenitat, l’equilibri i el benestar consisteix a v√®ncer l’orgull. A la joventut, el foc de l’orgull fa cometre excessos que despr√©s, de m√©s grans, de vegades, lamenten (…) Si el fenomen √©s m√©s rebec, si de grans no l’hem domat perqu√® √©s un tret del car√†cter, l’orgull es torna pat√®tic i d√≥na turment.”

“Sembla que l’√®xit ha de ser una conseq√ľ√®ncia de talent. √Čs la creen√ßa m√©s estesa i regular. Per√≤ les coses no s√≥n tan simples (…) L’√®xit sovint no prov√© del talent, sin√≥ de l’habilitat i la murrieria.”

“S’ha de tenir molta paci√®ncia, avui dia, als teatres. S’hi ha de suportar molta genialitat.”

Nom√©s han estat uns tastets. Val la pena polir-se tota l’ampolla d’aquest gran reserva que √©s Octubre.

Facebooktwitterlinkedininstagramflickrfoursquaremail