Escrits amb els dits

Portada del llibre

He llegit La meva ignorància i la de molts altres, un llibre escrit des de la indignació per un crepuscular Francesco Petrarca humiliat i atacat per la jovenalla intel·lectual veneciana, que l’acusa d’ignorant per no seguir la moda de la filosofia aristotèlica que dominava en el llunyà 1367  a la ciutat de la llacuna on se situa, cronològicament, la controvèrsia. Publicada per l’editorial Adesiara en versió bilíngüe en llatí i català, la invectiva d’aquest pare de la cultura occidental moderna és una defensa de l’humanisme cristià enfront de la lectura purament pagana dels clàssics, una disputa erudita que avui dia pot tenir un interès més aviat escàs per als que no tenim un interès especial en disputes teològiques, però que formalment aporta un discurs brillant  contra la prepotència i l’esnobisme que, en alguns passatges, pot resultat perfectament extrapolable als nostres dies, i aplicable per a controvèrsies de temàtica variada. Petrarca teixeix una rèplica aguda, intel·ligent i provocadora (això sí, amb un to de falsa modèstia un pèl teatral, exagerat, postís, que no sempre pot ocultar una certa vehemència) que permet al lector assaborir un bon grapat de sentències demolidores, frases lapidàries i adagis brillantíssims. Un llibre més recomanat per llegir estèticament a la recerca de la frase impactant (amb una traducció molt fresca de Laura Cabré) que no pas per submergir-s’hi analíticament, ep, tret que no estigueu interessats en l’evolució del pensament cristià en el trànsit de l’escolàstica a l’humanisme, cosa que, ja em disculpareu, però no és el meu cas.

Algunes perles extretes de La meva ignorància i la de molts altres:

“Dels enfrontaments amb els enemics, sovint se’n treu profit, però quan es combat contra els amics tan llastimós és vèncer com ser vençut”

“L’enveja. No és pas un enemic novell, per bé que el seu estil de lluita sigui insòlit entra en combat, per dir-ho així, armada de buirac, ataca amb les seves fletxes i dispara de lluny. Té de bo una cosa: és cega, de manera que se l’esquiva fàcilment si es veu a venir, i, a més, apuntant com apunta a la babalà, sovint fereix els seus”

“M’he tornat sord als lladrucs i m’he fet insensible a les dentades de la gelosia”

“De lletgessa, ningú no n’entén més que el lleig, car ja hi està tan familiaritzat que és incapaç de veure allò que ofendria els ulls d’un home formós”

“La fama és feixuga i difícil de portar, sobretot si la donen les lletres. Tothom està a l’aguait, armat contra ella; fins i tot el qui no pot esperar tenir-ne malda per arrabassar-la a qui en té. Cal tenir la ploma sempre a punt; cal estar sempre amatent, amb les orelles dreçades, prest al combat”

“La cultura, de fet, és un ornament manllevat de fora; la raó, en canvi, és innata, forma part de l’home mateix”

“Jo em quedo amb una conversa espontània entre amics, sense opinions premeditades. Bon vent a l’eloqüència, si ha de requerir un zel tan constant!”

“Fou partidari d’un estil oratori elegant i mesurat; va posar una cura especial a expressar els seus pensaments de la manera més entenedora possible; ridiculitzà amics seus perquè miraven de caçar mots insòlits i obscurs, i escridassà un enemic, acusant-lo d’insensat, perquè escrivia coses amb la intenció que els oients l’admiressin més que no pas l’entenguessin”

“L’objectiu de la voluntat és la bondat i el de la intel·ligència és la veritat”