El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Portada del llibre

He llegit La meva ignor√†ncia i la de molts altres, un llibre escrit des de la indignaci√≥ per un crepuscular¬†Francesco Petrarca humiliat i atacat per la jovenalla intel¬∑lectual veneciana, que l’acusa d’ignorant per no seguir la moda de la filosofia aristot√®lica que dominava en el lluny√†¬†1367¬† a la ciutat de la llacuna¬†on se situa, cronol√≤gicament,¬†la controv√®rsia. Publicada per l’editorial Adesiara en versi√≥ bil√≠ng√ľe en llat√≠ i catal√†, la invectiva d’aquest pare de la cultura occidental moderna¬†√©s una defensa de l’humanisme cristi√† enfront de la lectura purament pagana dels cl√†ssics, una disputa erudita¬†que avui dia pot tenir un inter√®s m√©s aviat¬†esc√†s per als que no tenim un inter√®s especial en disputes teol√≤giques, per√≤ que formalment aporta un discurs brillant¬† contra la prepot√®ncia i l’esnobisme que, en alguns passatges, pot resultat perfectament extrapolable als nostres dies,¬†i¬†aplicable¬†per a controv√®rsies de tem√†tica variada. Petrarca teixeix una r√®plica aguda, intel¬∑ligent i provocadora (aix√≤ s√≠, amb un to de falsa mod√®stia un p√®l teatral, exagerat, post√≠s, que¬†no sempre¬†pot ocultar una certa vehem√®ncia) que permet al lector assaborir un bon grapat de sent√®ncies demolidores, frases lapid√†ries i adagis brillant√≠ssims. Un llibre m√©s recomanat per llegir¬†est√®ticament a la recerca de la frase¬†impactant (amb una traducci√≥ molt fresca de Laura Cabr√©) que no pas per submergir-s’hi anal√≠ticament, ep, tret que no estigueu interessats en l’evoluci√≥ del pensament cristi√† en el tr√†nsit de l’escol√†stica a l’humanisme, cosa que, ja em disculpareu, per√≤ no √©s el meu cas.

Algunes perles extretes de La meva ignorància i la de molts altres:

“Dels enfrontaments amb els enemics, sovint se’n treu profit, per√≤ quan es combat contra els amics tan llastim√≥s √©s v√®ncer com ser ven√ßut”

“L’enveja. No √©s pas un enemic novell, per b√© que el seu estil de lluita sigui ins√≤lit entra en combat, per dir-ho aix√≠, armada de buirac, ataca amb les seves fletxes i dispara de lluny. T√© de bo una cosa: √©s cega, de manera que se l’esquiva f√†cilment si es veu a venir, i, a m√©s, apuntant com apunta a la babal√†, sovint fereix els seus”

“M’he tornat sord als lladrucs i m’he fet insensible a les dentades de la gelosia”

“De lletgessa, ning√ļ no n’ent√©n m√©s que el lleig, car ja hi est√† tan familiaritzat que √©s incapa√ß de veure all√≤ que ofendria els ulls d’un home form√≥s”

“La fama √©s feixuga i dif√≠cil de portar, sobretot si la donen les lletres. Tothom est√† a l’aguait, armat contra ella; fins i tot el qui no pot esperar tenir-ne malda per arrabassar-la a qui en t√©. Cal tenir la ploma sempre a punt; cal estar sempre amatent, amb les orelles dre√ßades, prest al combat”

“La cultura, de fet, √©s un ornament manllevat de fora; la ra√≥, en canvi, √©s innata, forma part de l’home mateix”

“Jo em quedo amb una conversa espont√†nia entre amics, sense opinions premeditades. Bon vent a l’eloq√ľ√®ncia, si ha de requerir un zel tan constant!”

“Fou partidari d’un estil oratori elegant i mesurat; va posar una cura especial a expressar els seus pensaments de la manera m√©s entenedora possible; ridiculitz√† amics seus perqu√® miraven de ca√ßar mots ins√≤lits i obscurs, i escridass√† un enemic, acusant-lo d’insensat, perqu√® escrivia coses amb la intenci√≥ que els oients l’admiressin m√©s que no pas l’entenguessin”

“L’objectiu de la voluntat √©s la bondat i el de la intel¬∑lig√®ncia √©s la veritat”