El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Portada del llibre

¬†He llegit La Gavina, de S√°ndor M√°rai, una altra de les delicioses i alhora doloroses novel¬∑les del gran mestre hongar√®s, un els escriptors que m√©s sap aprofundir en la complexitat i de les relacions entre homes i dones. Un autor que una i una altra vegada, amb diferents argument i enfocs variables, penetra en la psicologia de l’enamorament, de l’amor, i els tensa amb el pas del temps i dels accidents de la vida i els desgrana en les seves habituals i llargues digressions, amb mon√≤legs extraordinaris. En aquest cas amb una confrontaci√≥ dial√®ctica intenss√≠ssima entre els dos personatges que protagonitzen la novel¬∑la. Com sempre passa en M√°rai, els sentiments¬†i la¬†passi√≥ s’emmarquen en un context m√©s ampli, en un paisatge opressiu que condueix i condiciona actituds, comportaments i destins. Per aix√≤ La Gavina ens llega algunes reflexions memorables sobre els¬† canvis socials que comen√ßaven¬†a prendre forma quan a M√†rai se li esfondrava aquella civilitzaci√≥ que¬†un altre magistral observador de la condici√≥ humana,¬†Stefan Szweig, va¬†immortalitzar¬†a El m√≥n d’ahir. Unes reflexions, les de M√†rai, que arriben perfectament vigents, com sorprenents vaticinis formulats fa d√®cades, al nostre m√≥n d’avui. Un exemple: “√Čs un nou g√®nere, l’home massa. Fa cinquanta anys a Europa tothom encara era llest o ximple, bo o dolent, ric o pobre segons les pr√≤pies lleis individuals. Entretant ha succe√Įt alguna cosa (…) les persones han anat renunciant a la individualitat en la mateixa mesura en qu√® l’esp√®cie proliferava. Les ciutats han crescut com monstres apocal√≠ptics fets de ciment i han anat devorant les persones. I ja no s√≥n individus, ara nom√©s s√≥n dades estad√≠stiques.” Una an√†lisi que culmina amb una digressi√≥ imprescindible sobre el concepte de ‘massa’. Sobre la massa escriu: “No √©s cap concentraci√≥ popular, muda i fer√©stega al pati d’una f√†brica, sin√≥ una muni√≥ que es pot trobar i percebre a totes bandes”.¬†Aix√≠, continua definint la massa com¬†persones “que pertanyen a la massa fins i tot quan estan sols”. Humans dels quals diu que “les seves √†nimes nom√©s s√≥n els √†toms de l’√†nima de la massa” per reblar la definici√≥ de forma magistral i impressionantment contempor√†nia i vigent: “aquesta despersonalitzaci√≥ creixent i proliferant que t√© ‘opini√≥’ de tot i amb prou feines t√© veritables coneixements de res, i esverada voleteja, rutila i cerca alguna direcci√≥ per eixamenar-se, sense cap objectiu ni cap orientaci√≥…”.¬†

La prosa¬†torrencial i alhora mesurada de M√°rai, que alterna r√†pids, saltants i meandres sense fi,¬†s’endinsa¬†a La Gavina en una hist√≤ria que no t√©¬†trama sin√≥ contingut, que no porta enlloc sin√≥ a ella mateixa, per√≤ que malgrat tot avan√ßa com si anant endavant pogu√©s escapar de les pr√≤pies reflexions. Ha estat un renovat plaer llegir l’√ļltima traducci√≥ al catal√† d’un autor que, dit de passada, en¬†aquesta¬†obra¬†ens regala una reflexi√≥ de literat de llengua minorit√†ria que ens el fa m√©s proper i ens ajuda a comprendre’ns a nosaltres mateixos: “Els fills de tots els pobles petits se senten honorats quan un estranger s’esfor√ßa a parlar la seva llengua materna.” Dissortadament, el m√≥n no √©s ni per als amants apassionats, ni molt menys dels pobles petits, per m√©s que, com els hongaresos, tinguin escriptors grandiosos¬†com M√°rai.

Facebooktwitterlinkedininstagramflickrfoursquaremail