Escrits amb els dits

Portada del llibre

He llegit Una dona de fiar, (El Balancí, Edicions 62) de Robert Goolrick, una història d’amor que arrenca amb un to romàntic tan amable com enganyós, sota el pes d’un enigmàtic poema de Walt Whitman que acompanya el lector des del minut u: ‘No us desanimeu: l’amor resoldrà els problemes de la llibertat. Els qui estimin el proïsme seran invencibles.’  No calen gaires pàgines, tanmateix, per comprovar que, enmig de la gelor del paisatge de Winsconsin i els turbulents baixos fons de Saint Louis de principis del segle XX, es va descabdellant un envitricollat ordit de sexe, de passions contingudes i desfermades, amb remor creixent de conspiració. Tot plegat protagonitzat per unes personalitats torturades, que competeixen per veure qui té el passat més inconfessable i, sobretot, per qui el dissimula millor, conformant entre ells, entre enganys i mentides, un triangle amorós que es va construint al llarg de tota la novel·la amb una bona administració de les dosis de suspens necessàries perquè el relat vagi basculant entre la història passional (o les històries d’amor encreuades) i la més pura trama de novel·la de misteri, negra com una gola de llop. Goolrick planteja un argument que mescla les històries dels tres protagonistes, el potentat Ralph Truitt, la humil senyoreta Catherine Land que es converteix en la seva esposa i l’enigmàtic Antonio Moretti (o és Andy Truitt), que tancarà el triangle de manera sorprenent, primer, i el desfarà, al final amb un to de tragèdia al més pur estil operístic italià. Una dona de fiar, pot recordar una novel·la russa del XIX per l’escenari blanc i l’ambient opressiu on es desenvolupa. Pot desprendre, encara més, un deix de gran retaule americà de mitjan de segle XX, per la descripció acurada de les evolucions d’una família de l’Amèrica profunda, amb un estil volgudament clàssic i realista, reposat, adjectivat amb destresa, alternant ràpids i meandres sense perdre el pols d’una navegació que va mostrant a cada revolt una nova petita sorpresa, un nou petit detall, confirmant al lector aquella premonició sobre la qual li havien estat servides prou pistes. Robert Goolrick, autor que no coneixia, signa un bon llibre d’entreteniment, sense pretensions, però sense la més mínima concessió a la mediocritat.