El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Portada del llibre

He llegit L’acabadora (Proa) de Michela Murgia, un delici√≥s relat que transcorre en la Sardenya profunda de la segona meitat del segle passat, protagonitzada per una curiosa parella: una, la dona gran, dita Bonaria Urrai, v√≠dua abans de casar-se per culpa dels estralls de la guerra, que exerceix d’amagat (perqu√® √©s un ofici que no es pot exercir d’altra manera), la tasca d”acabadora’, una ocupaci√≥ tradicional a Sardenya que consisteix, per dir-ho ras i curt, en aplica l’eutan√†sia activa als moribunds que ho demanen. L’altra, la Maria Listru, l’aut√®ntic eix del relat, una nena petita que va creixent al costat de Bonaria com a fill’e anima, o filla d’√†nima, √©s a dir, una criatura cedida per la seva pobra fam√≠lia com a afillada d’una persona amb possibles per√≤ sense descend√®ncia. Bonaira Urrai i Maria Listru, doncs, donen vida liter√†ria a dues figures claus en la tradici√≥ social¬†sarda. A partir d’elles, de manera delicada i punyent, perqu√® la realitat de la tradici√≥ mediterr√†nia sempre √©s tendent a la duresa agredol√ßa, a la humanitat sense concessions, a partir d’aquestes dues dones, doncs, Murgia retrata de manera magistral una societat que es va diluint poc a poc en la modernitat, abandonant, de manera imperceptible les relacions ancestrals per√≤ sense fer-ho de manera traum√†tica sin√≥ com una llargu√≠ssima transici√≥ on tradici√≥ i modernitat es confonen, reticent l’una a deixar-se perdre, mandrosa l’altra per fugir de la monotonia inclement per√≤ familiar dels segles. Un retaule de tradicions morals, de comportaments transmesos de generaci√≥ en generaci√≥, de gastronomia¬†i de relacions humanes que arribar√† al cor del lector catal√† perqu√®, en el fons, la Sardenya rural √©s molt m√©s a prop del que semblaria mirant un mapa i calculant el mar d’aigua que hi ha pel mig. Una hist√≤ria mediterr√†nia que val la pena llegir especialment en una d’aquestes t√≤rrides jornades de juliol o agost, sota una bona ombra de mitja tarda.