Escrits amb els dits

 

 He llegit Alta tensió (La Magrana RBA), de Harlan Coben, una nova aventura de l’inclassificable Myron Bolitar, representant d’esportistes, àngel de la guarda i detectiu ocasional que en aquest lliurament ha d’investigar la desaparició d’un famós músic, parella i pare del fill que espera una extennista de carrera breu però fulgurant que, com és de suposar, figura en la cartera de clients del senyor Bolitar. Una trama en què es veu embolicat el propi agent com a conseqüència de la implicació en el cas d’una part de la seva família.

Passats que retornen, ferides mal tancades i vides malbaratades sense possibilitat de marxa enrere,  Alta tensió conté una barreja ben compensada d’acció, intriga, girs més o menys inesperats i  personatges amb un cert gruix psicològic però tampoc sense passar-se perquè  no hi ha temps per aturar-se en gaires divagacions. Un bon llibre de gènere, amb algunes reflexions afuades de l’escola Hammett i/o Chandler, un grapat de diàlegs brillants de la mateixa inspiració clàssica i una certa facilitat per a la creació d’atmòsferes tenses. Ras i curt, una novel·la d’intriga i acció de consum ràpid i bon regust. Val la pena.