El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

El regne de Hrabal

Portada del llibre

¬†En literatura, com en la vida, no hi ha res m√©s dif√≠cil que fer riure sense caure en la banalitzaci√≥ o la superficialitat. I encara resulta m√©s dif√≠cil utilitzar l’humor per tractar assumptes seriosos i transcendents. Sempre es pot rec√≥rrer a la ironia, una opci√≥ estil√≠stica que allunya un p√®l els textos de l’accessibilitat, de la comprensi√≥ general, ja que requereix m√©s esfor√ß per captar el mat√≠s i la intenci√≥.
Bohumil Hrabal (Brno, 1914 – Praga, 1997) √©s un dels autors europeus que millor han sabut dominar el to tragic√≤mic popular, per mitj√† de les hist√≤ries d’uns personatges d’innoc√®ncia c√†ndida, de virginitat moral, als quals la realitat de la vida els cau al damunt com un piano de cua.
Un xic quixotesc, un p√®l rabelaisi√† (una mica chaplinesc, si tamb√© s’hi val la comparaci√≥ cinematogr√†fica) Hrabal planteja un m√≥n contemplat des de la malaptesa de l’home ignorant de les convencions, de l’individu de ment virginal per√≤ amb la picardia innata de la despreocupaci√≥ √®tica; de l’ignorant amoral dels codis, formes i rituals que topa amb la incomprensi√≥ de les estructures mentals de la majoria de la societat.
A Jo he servit el rei d’Anglaterra, un cambrer de Praga insignificant (de talla i de v√†lua professional) evoluciona al ritme dels tempestuosos temps centreeuropeus que el portaran dels feli√ßos anys previs al nazisme a la invasi√≥ dels sudets, la Segona Guerra Mundial, la breu etapa de postguerra i, finalment, al r√®gim comunista.
A trav√©s de l’exist√®ncia rocambolesca de Jan Dit√© (exposada en un llargu√≠ssim mon√≤leg en primera persona) passem del poc al tot i tornem al m√≠nim en un periple vital que porta el protagonista a voler-ho tot, a tenir-ho tot, a perdre-ho tot i, finalment, a no desitjar res, no pas per la via de la resignaci√≥ sin√≥, m√©s aviat, per la de la revelaci√≥. Jan Dit√© resulta, en definitiva, un individu juganer amb el dest√≠, despreocupat, amb un gram d’hedonisme i un punt de temeritat que acaba arribant a la conclusi√≥ que l’‚Äúhome v√†lid i aut√®ntic √©s √ļnicament aquell que sap retirar-se i viure en l’anonimat, que sap despullar-se de les falses identitats‚ÄĚ.
En una acurada traducci√≥ al catal√† de Monika Zgustova (amiga i bi√≤grafa de Hrabal) basada en la primera edici√≥ txeca de la novel¬∑la, Jo he servit el rei d’Anglaterra resulta una actualitzaci√≥ fresca d’un cl√†ssic universal que es llegeix com va ser escrit, d’una tirada, i que deixa un regust de cervesa txeca, lleugera al primer tast per√≤ amb aquell punt amargant. Alta literatura sota una atractiva aparen√ßa de frugalitat. (Publicat a la revista Cultura el 15 de mar√ß de 2012)