Escrits amb els dits

Jo confesso (Jaume Cabré) amb Alliberament (Sándor Márai) que Quan érem feliços (Rafel Nadal) ni Una matinada inquietant (Mari Jungstedt), ni saber Què pensa Pilar Rahola (Marc Pérez), ni Fèlix Millet, el gran impostor (Jordi Panyella), ens apartava d’El Camí de l’Esperança (Stéphane Hessell/ Edgar Morin).

Fos Primavera, estiu, etcètera (Marta Rojals), teníem les Factures pagades (Manuel Foraster) i Tot el Temps del món (E.L. Doctorow) per Mossegar la poma (Francesc Serés) i, amb La vida per rail (Ramon Erra), agafar El cotxe (Toni Sala) i empaitar La dona veloç (Imma Monsó) per alguna Carretera secundària (Joan Carreras) Nit endins (Vidal Vidal).

Més enllà de les estrelles(Gerad Quintana), volíem veure Tots els colors dels dies (Albert Mestres) menjant Olives picants (Anna Monreal) i bevent Un altre got d’absenta (Tina Vallès). A l’ombra de les noies en flor (Marcel Proust), aspiràvem, entre La mentida i l’oblit (Francesc-Marc Àlvaro) a una Incerta glòria (Joan Sales).

Avui, sota Un cel de plom (Carme Martí), amb mil Fronts oberts (Pau Vidal)i Una mà al davant i una altra al darrere (Alan Bennett), sentim una Pulsió de mort (Jed Rubenfeld), com L’avi de cent anys que es va escapar per la finestra (Jonas Jonasson) Caigut fora del temps(David Grossman) qui sap si només amb Tres segons (Roslund & Hellström) per trobar El talent (Jordi Nopca) necessari per entendre Per què volem un estat propi (diversos autors) Dos amants com nosaltres (Laura Borràs) i tots els que Tenim pressa, molta pressa (Heribert Barrera).