El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Portada del llibre

 

He llegit Claraboia, de Jos√© Saramago, la novel¬∑la p√≥stuma de l’autor portugu√®s, que va passar quaranta anys perduda, des que un dissortat dia del 1953 l’aleshores novell escriptor la va lliurar a una editorial que li’n va extraviar l’√ļnica c√≤pia del mecanoscrit, quins temps aquells que no hi havia ni discos durs ni ll√†pissos de mem√≤ria ni n√ļvols on multiplicar la seguretat de la producci√≥ escrita. Saramago hi explica una hist√≤ria coral ambientada en una escala de ve√Įns, amb tocs de sordidesa, de grisor i de mediocritat existencial que l’autor va entrella√ßant de manera ordenada. L’inter√®s de la novel¬∑la est√† m√©s en la descripci√≥ psicol√≤gica dels personatges i dels ambients de domicilis humils d’una Lisboa fosca i pobra, que no pas en l’argument, que no va m√©s enll√† d’una feble hist√≤ria de relacions humanes que ens ajuda a passar d’un pis a un altre, d’una intimitat familiar a la del costat, d’unes mis√®ries morals a unes tristes vides. No resulta pas un mal relat, per b√© que els lectors habituals de Saramago hi trobareu poc rastre de l’estil narratiu desbordant de l’autor de Memorial del Convent, Tots els noms o L’home duplicat, per citar les tres millors si nom√©s se’n poguessin triar tres. No √©s un Saramago imprescindible, per√≤ com a curiositat no deixa de ser recomanable. (Consulteu altres ressenyes clicant a El llegir no fa perdre l’escriure)