Escrits amb els dits

Portada del llibre

He llegit Gris de Campanya, de Philip Kerr, i no puc parar d’aplaudir fervorosament una nova obra mestra per partida doble, doncs sota l’aspecte de gènere negre que tan bé representa el torturat detectiu Bernie Gunther, hi tobem recosida una impressionant novel.la històrica que ens passeja, d’una manera perfectament versemblant i profusament documentada, per la preguerra a l’Alemanya nazi, per la segona guerra mundial en l’escenari del terrorífic front de l’est, pel París ocupat o la vergonyosa França de Vichy, i, finalment, per la llarguíssima postguerra als camps de concentració russos o a la sinistra República Democràtica Alemanya. Tot això sense oblidar la decadent i terminal Cuba de Batista, on arrenca aquesta gran epopeia per les clavegueres de la història europea en els anys centrals del segle passat. Philip Kerr ens torna a dibuixar un personatge traumatitzat emocional i ideològicament, el borratxo i aparentment amoral Bernie Ghunter. Però aquest cop ens mostra amb tota cruesa el procés de destrucció d’un home que, vist el calvari que pateix, surt força sencer de l’infern on el llança l’autor. Veracitat, acció, psicologia, emoció i ritme, un combinat que fa venir ganes de llegir el nou lliurament protagonitzat pel mateix personatge, Praga mortal, que ja és a les llibreries catalanes fa unes setmanes. Ja us en diré el què. De moment, si encara no ho heu fet, gaudiu, i patiu, amb Gris de campanya. (Consulteu altres ressenyes clicant a El llegir no fa perdre l’escriure)