El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

La guerra perduda

Pocs episodis de la hist√≤ria han marcat un poble durant tantes generacions com ho est√† fent la Guerra Civil espanyola, ho est√† fent perqu√® encara no ha acabat de fer-ho, un episodi que va generar una ferida tan profunda que encara avui mant√© l’actualitat en un debat pol√≠tic que continua sent hereu d’aquella guerra mal dita fratricida, perqu√® no va ser entre germans sin√≥ entre ve√Įns. Entre el 1936 i el 1939 es van disputar moltes guerres civils alhora, √©s a dir, molts conflictes d’origen i protagonistes diversos van confluir en un mateix per√≠ode de temps, alimentant-se m√ļtuament i allargassant la resoluci√≥ de les querelles superposades. Tanmateix, l’aut√®ntica flama que va alimentar i mantenir l’energia dels insurrectes, la moral alta i la motivaci√≥ extraordin√†ria necess√†ria per avan√ßar, va ser la voluntat d’aniquilar Catalunya. La Guerra Civil va causar v√≠ctimes de tot el territori espanyol, per√≤ fonamentalment era una ofensiva contra Catalunya, no nom√©s contra el nacionalisme catal√† sin√≥ contra un poble i un model social que representava tot all√≤ que l’espanyolisme tradicional o b√© no tolerava, o b√© no entenia, o potser no tolerava perqu√® no entenia. O no volia entendre.
Catalunya, als anys trenta del segle passat, no era nom√©s una naci√≥, sin√≥ que ho era des de la modernitat, el dinamisme, la conflictivitat, plena d’oportunitats i tamb√© d’incerteses. Una societat en profunda evoluci√≥ que avan√ßava a cops de contradicci√≥ per√≤ a gambades.
Setanta-cinc anys despr√©s aquesta disputa continua. Despr√©s de tanta sang hem apr√®s a lliurar-la, almenys els catalans, amb eines i no amb armes. Per√≤ l’amena√ßa de la negaci√≥ de la nostra personalitat es mant√© intacta, impertorbable, en una intransig√®ncia perenne que despr√©s de tantes d√®cades ja hem vist que no √©s estrat√®gia ni conjuntura sin√≥ manera de ser. Espanya nom√©s s’ent√©n a la seva manera i contra qualsevol altra forma d’entendre’s. Catalunya tamb√© s’ent√©n a la seva manera, i tant, per√≤ una forma d’entendre’s que no posa en perill l’exist√®ncia d’Espanya. Han passat setanta-cinc anys i el problema catal√† continua sent una manera de referir-se al problema real, que √©s el problema espanyol. El de la intoler√†ncia, la incomprensi√≥ i l’immobilisme. Lluitar contra aix√≤ √©s una guerra perduda, al 39 i avui. Lluitar per marxar √©s una altra hist√≤ria, la que hi ha possibilitats de guanyar. (Publicat a Pres√®ncia el 13 d’abril de 2014)