El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Els que no tenim prou anys de vida acumulats per haver pogut viure l’edat daurada de Hollywood asseguts a la butaca d’un gran cinema, ens hem de conformar resignadament a veure les pel¬∑l√≠cules de la senyora Lauren Bacall a la televisi√≥ o b√©, successivament, en cintes de v√≠deo, DVD o desc√†rregues digitals. D’aquesta gran actriu n’hem disfrutat unes quantes cintes, i em sembla, parlo almenys per mi, que cap no ens ha decebut. Si n’hagu√©s de citar alguna d’especialment memorable diria Dark Passage (La senda tenebrosa) i molt especialment Cayo Largo, una hist√≤ria que atrapa durant una tempesta, de manera claustrof√≤bica i quasi teatral en un hotelet rec√≤ndit de Florida, figures de la immensa talla de Humphrey Bogart, Eduard G. Robinson, Lionel Barrymore i Claire Trevor, amb un estol de secundaris impecable dirigits pel no menys magistral John Huston.
La Bacall ha estat una de les grans actrius de tots els temps sense necessitat d’haver guanyat mai cap Oscar per una interpretaci√≥, ni esdevenir mite o referent generacional. Ni tan sols haver estat l’esposa d’un mostre de la pantalla com Bogart en va eclipsar la seva personalitat, ni fora ni dins de l’escena. Bacall no va tenir la pres√®ncia imponent de Greta Garbo, no va gaudir de l’energia de Katharine Hepburn, no llu√Įa la grandesa esc√®nica de Bette Davis; no va assolir el poder ic√≤nic de Marilyn Monroe; no arrossegava cors per l’atractiu salvatge d’Ava Gardner o Rita Hayworth; no va ser dol√ßa com Ingrid Bergman. No va ser res de tot aix√≤ perqu√® en va fer prou amb un parell d’ulls fulminants i un registre de mirades que ho deien tot. En va tenir prou, tot i que els cin√®fils (o cin√®fags, com √©s el meu cas) que hem estat v√≠ctimes del doblatge ens vam perdre tamb√© una veu captivadora. Lauren Bacall va morir ahir, per√≤ readaptant aquella frase m√≠tica del seu Bogart a Casablanca, sempre ens quedar√† Cayo Largo. (Publicat a El Punt Avui el 14 d’agost de 2014)