El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

El gos de l’Ebola

Si us pregunteu per què en un país on la gent sembla normal pot haver-hi ministres tan incompetents com ara Ana Mato (això per posar només un exemple i sense citar el president plasmàtic Mariano Rajoy); si us esteu fent aquesta pregunta des de fa temps, aquests dies teniu una possible explicació. En un país on la megalomania quixotesca de les autoritats va portar a repatriar malalts d’Ebola quan el més assenyat era no fer-ho; en un país on aquesta negligència digna del Doctor Bacterio pot acabar repercutint a tot un continent; en un país on, si no n’hi ha prou amb la temeritat demostrada, cada vegada que surt un responsable a tranquil·litzar la població encara genera més neguit; en aquest indret lamentable del planeta, doncs, la principal manifestació que hi ha hagut fins ara no ha estat pas per demanar la dimissió de la ministra, o del president, sinó per evitar el sacrifici d’un gos. El principal damnificat a ulls de l’opinió pública és ni més ni menys que el quisso de la infermera afectada per la malaltia, que ahir va ser el coprotagonista de les portades de diaris que passen per ser els més seriosos i prestigiosos del quiosc.
Aclarit, doncs. Si us pregunteu per què en un país on passa això tenen els governants que tenen, la resposta us remetrà a un dels adagis més clàssics del refranyer polític, que sosté que tots els pobles tenen els governants que es mereixen. Bé, potser en aquest cas podríem dir que els governants fins i tot estarien una mica per sobre d’una comunitat que fa de l’anècdota una qüestió d’interès general. No seria gens estrany que d’aquí a un temps veiéssim un pastor alemany, o una gossa Border-Collie, presidint l’executiu. Podeu pensar que exagero, que no són animals tan intel·ligents com els humans per tenir tan altes responsabilitats. De moment, tanmateix, estan aconseguint una cosa que milers d’africans no tenen: ser el focus d’atenció del cas de l’Ebola. I això sense tenir en compte que pugen gratis al metro i vosaltres i jo no. Ja els podeu dir bèsties, ja.
(Publicat a El Punt Avui el 9 d’octubre de 2014)