El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

La divisió del temps és una convenció que serveix per organitzar el món i tenir punts de referència per explicar-lo. Sobre les hores i els dies no hi ha massa discussió perquè tenen una base científica. Els anys, en canvi, van per barris, de manera que els xinesos, per exemple, en tenen de menys jornades i els distribueixen en cicles de dotze amb noms d’animals, els hebreus els compten a partir del dilluns 7 de setembre del 3760 abans de Crist, i així un llarg etcètera que inclou la nostra civilització, que agrupa els anys en dècades, segles i mil·lennis. Tot plegat facilita la feina a l’hora de situar en el temps els successos de la nostra història i ens estalvia haver de dir que un fet va passar la tercera lluna després del primer regnat de la cinquena dinastia posterior a les grans pluges.
Desconec, però, si en altres civilitzacions passa que hi hagi historiadors estiracordetes com tenim aquí. Sempre surt el savi que diu, ep, una cosa és la divisió purament cronològica i l’altra, la que marquen els fets. Hi ha corrents, per exemple, que situen la Primera Guerra Mundial, tot i que va començar el 1914, com a episodi de clausura del segle XIX. Altres especialistes liquiden el segle XX amb la fi de la URSS, el 1991. N’hi ha que compren les dues teories i parlen del curt segle XX, que, fet i fet, hauria durat menys de 80 anys. Altres retarden l’entrada al segle XXI fins a la caiguda de les Torres Bessones. Podríem continuar i entraríem en un bizantinisme historiogràfic que ens entretindria fins al dia del judici final, esdeveniment que, com bé sabeu, encara no té data. Posats a afegir-me a la rastellera de llepafils que no es conformen que tots els segles vagin de cent anys en cent anys, gosaria dir que ahir Barak Obama i Raúl Castro van posar fi al segle XX, a l’última de les escorrialles d’una guerra freda que, paradoxalment, ha sobreviscut en estat de congelació en el tòrrid Carib durant un quart de segle de propina. Siguem tots benvinguts, doncs, al segle XXI, ara que, amb el permís de Kim Jong-un, els últims han començat a tancar la porta. (Publicat a El Punt Avui el 18 de desembre de 2014)