Escrits amb els dits

Davant d’una atrocitat com la que va colpir-nos fa unes setmanes a París, la reacció instantània va transitar entre la comprensible indignació i la més discutible resposta basada en l’enginy de l’eslògan fàcil, sovint d’un simplisme pueril, en defensa més de la llibertat com un concepte genèric i sacralitzat que no pas en la reflexió sobre les causes que l’amenacen.
Quan t’has de defensar d’algú que et vol mal, tant o més important que saber com et veus a tu mateix és saber com et veu l’enemic a tu. En la societat occidental tenim un concepte excel·lent de nosaltres mateixos, defensors del paradís de la llibertat d’expressió a la terra, la democràcia i la convivència. Una visió que conté molta veritat però que no és pas tota la veritat. La cultura occidental és la generadora i difusora dels avenços més sublims en el terreny de la llibertat. Indiscutible. Ens hem de sentir orgullosos i gelosos de la preservació d’uns drets que, amb no pas poc esforç, hem anat garantint i estenent, per bé que amb mancances i encara moltes febleses, entre els nostres conciutadans.
Paradoxalment, fora de les fronteres, geogràfiques, però sobretot mentals, d’aquesta occidentalitat sovint hem actuat amb una altra vara de mesurar, amb un altre criteri. Així, els enemics del nostre model ens veuen com a opressors seculars que hem explotat, massacrat, discriminat i marginat els seus pobles, les seves cultures, les seves creences. Una visió que no conté pas tota la veritat però que conté certeses objectives. Els drets humans d’occident són irrenunciables, això no es pot discutir, però hem d’admetre que han estat possibles en bona part gràcies a l’exportació del conflicte per blindar els nostres oasis de llibertat, i a la vulneració sistemàtica d’aquests valors fora de les fronteres d’occident. I, gosaria dir, instal·lant fronteres socials interiors entre europeus de primera i de segona. Ens veiem com som, per tant? Sí, però ens veiem incomplets. Per això, l’altre ens veu també parcialment: la part que no reconeixem de nosaltres mateixos.
La llibertat d’opinió, la democràcia, la tolerància i el respecte al pluralisme ideològic i religiós són tan nostres, tan occidentals, com ho són el colonialisme, l’explotació econòmica del Tercer Món, la invasió i expansió militar. Podem considerar-nos el melic de la civilització i continuar pensant que nosaltres som els bons i els altres els errats, els malvats, els ignorants, els dolents. Podem protegir-nos i blindar-nos contra la barbàrie, fent el nostre món de llibertats cada cop més petit, poruc, assetjat i assegut sobre el polvorí del qual ens intentem protegir. (Publicat a Presència el 25 de gener de 2015)