Escrits amb els dits

Els senyors de can Proa acaben d’editar Enamorats de l’Audrey Hepburn, volum que signa Manuel Cuyàs i ha confegit un altre mataroní, Joan Safont, amb un treball de patchwork literari excel·lent que ha convertit els memorables articles que Cuyàs ha publicat en aquest diari els últims anys en uns deliciosos capítols entreteixits de forma temàtica amb diferents fils, configurant l’estampat literari d’un periodista que sigui on sigui i vagi on vagi sempre torna a penjar el barret a Mataró.

Si digués que quan sigui gran vull escriure com ell només diria mitja veritat; primer perquè encara no ho he aconseguit i ja sóc gran (per bé que l’Audrey Hepburn tindria edat de ser gairebé la meva àvia i no pas l’objecte del desig de la generació Cuyàs) i segon perquè gaudir avui de Cuyàs és haver llegit devotament abans el malaguanyat Miquel Pairolí, un altre gegant de la prosa periodística que a la perícia descriptiva hi afegia una clarividència analítica portentosa i una combinació apropiada de sabó quan calia i de lleixiu quan tocava. La referència no és pas casual ni entrada amb calçador: d’aquí uns dies farà quatre anys que ens deixava Pairolí i Cuyàs n’heretava l’espai de la pàgina dos. Cuyàs ja té el recull aplegat, estaria bé tenir el de Pairolí per poder comparar i arribar a la conclusió que quin privilegi de plana dos hem tingut i tenim, sí senyor.

Cuyàs anota en el pròleg del llibre que no li costa gens trobar diàriament un motiu per escriure i que, en canvi, troba admirable redactar cada dia el mateix article, que és, segons sosté, el que estem condemnats a fer els periodistes que habitem seccions de més gravetat, de menys llibertat creativa com ara les relacionades amb la política o la proximitat amb l’article editorial. Sense anar més lluny, és el cas d’aquest espai, que avui extraordinàriament no versa sobre pactes municipals o el sidral d’Unió. No pas perquè no toqui sinó perquè ara que m’hi volia posar m’adono que estic arribant a les últimes quatre ratlles i, a diferència d’en Cuyàs, no he estat capaç d’engiponar aquell final que ho conjuminaria tot per engaltar-vos un article rodó. (Publicat a El Punt Avui el