El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

La setmana passada el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, va intentar inocular una dosi de por a l’electorat respecte a la independència de Catalunya. Ho va fer de manera diplomàtica i amable, gairebé sibil·lina. Les formes són d’agrair, en un moment en què l’artilleria verbal espanyolista incrementa el to de la imprecació. Al capdavall, però, no deixa de ser el discurs temorós d’una part de l’empresariat que, curiosament, fa poc honor a l’esperit professional i s’estima més la rutina de l’statu quo per anar fent la viu-viu, encara que aquesta posició perjudiqui clarament, i no només en l’aspecte econòmic, els seus conciutadans. És cert que el futur en una Catalunya independent és incert, la qual cosa no és necessàriament negativa. La incertesa és un principi bàsic de l’economia. En canvi, l’avenir en una Catalunya espanyola és cert: terminal, catastròfic, letal, la qual cosa només és positiva per a especuladors de pont aeri i contractistes del BOE.

El senyor Valls sosté que en el seu món hi ha preocupació pel procés. De preocupats, ho estem tots, empresaris o no. Alguns, però, estem preocupats per si no obtenim la independència, una cabòria que també afecta homes d’empresa de fusta autèntica, que saben que un emprenedor de debò sempre ha d’intentar adaptar-se per obtenir avantatge en qualsevol circumstància; negociants implacables que alhora tenen clar que un empresari arrelat ha d’estar en sintonia amb la majoria ciutadana. Líders conscients que Catalunya és un país de gent feinera i que si alguns potentats pateixen ja n’emergiran d’altres amb un somriure d’orella a orella per passar-los al davant. La independència és arriscada? Sí, com qualsevol empresa. És temerària? Temerari és continuar sent espanyols. Temerari no, suïcida. El país es mou i hi ha grans patricis acomodats que volen socialitzar la por al canvi que només tenen ells. El futur no és pas qüestió de valentia o covardia, això són sensacions, sinó de ser decidits o porucs, això són actituds. Decidits com bons emprenedors en un projecte que és col·lectiu. (Publicat a El Punt Avui el 3 d’agost de 2015)