El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

En qualsevol proc√©s, sigui pol√≠tic o no, l’estat d’√†nim √©s fonamental. Amb bona predisposici√≥ emocional no n’hi ha pas prou per v√®ncer malalties, guanyar partits de futbol o fer rutllar un negoci. Tothom √©s conscient, per√≤, que l’esperit positiu ajuda a fer l’esfor√ß m√©s suportable. En el m√≥n de l’independentisme, l’estat d’√†nim √©s com un vag√≥ de muntanya russa. Molts conciutadans passen de l’euf√≤ria a la depressi√≥ sense que hi hagi motius objectius ni per haver supurat adrenalina per les orelles durant setmanes ni per haver caigut en aquest estat actual d’atu√Įment que s’alterna amb la fase de nerviosisme.

Ve de lluny, l’humor canviant, i en aquests anys trepidants que vivim s’ha vist reiteradament. Quan es va sortir al carrer per la Diada del 2012 l’euf√≤ria va ser extraordin√†ria fins que va baixar en picat amb les eleccions del 2012. Mas havia perdut 12 diputats i els corifeus del catastrofisme, amb l’eco de la caverna fent d’amplificador, enterraven proc√©s i president. Amb la data i la pregunta va passar el mateix. Ai, ai, ai. Amb el 9-N, van tornar les jeremiades. Despr√©s es va recaure en el des√†nim pensant que ning√ļ seria capa√ß d’organitzar una for√ßa per guanyar unes plebiscit√†ries. Mentrestant, cada any ha ressonat l’ui, ui, ui a mesura que s’acostava alguna de les coreografies de la Diada, amb el temor que no hi hauria prou gent. Hi ha hagut prou gent, hi ha hagut plebiscit i s’ha guanyat. I on no arriba l’empenta independentista sempre hi ha un estat disposat a ajudar amb alguna provocaci√≥.

Passat el 27-S tornen els aires de depressi√≥ posttraum√†tica. Que s√≠ la CUP cap aqu√≠, que si Mas cap all√†. Fa quatre anys que es camina al caire de l’abisme i tot es va resolent a l’√ļltim minut. Una mica de confian√ßa en tots aquells, a totes bandes, que fins ara no ens han fallat mai. No cal deixar-se v√®ncer per la sensaci√≥ que tornem a ser al cap del carrer, que no s’ha avan√ßat, com si f√≥ssim els protagonistes d’El dia de la marmota, aquell film en qu√® el protagonista es despertava sempre en el mateix mat√≠. La marmota catalana √©s morta. Cada dia √©s nou i va endavant. (Publicat a El Punt Avui l’1 d’octubre de 2015)