15-O: judici a un poble
15 octubre 2015 per Carles Ribera
En un paÃs on únicament es dicten 12 de cada 100 sentències en la llengua pròpia del paÃs, els jutges en comptes de reclamar respecte haurien de demanar perdó. En un jutjat on se cita un president a declarar, acusat de posar les urnes, el mateix dia que fa anys que un president escollit a les urnes era assassinat pel sistema judicial d’aquest estat, els jutges en comptes d’exigir respecte haurien d’implorar una disculpa.
En un estat on ningú, després de setanta-cinc llarguÃssims anys, encara no s’ha retractat per haver assassinat un president escollit democrà ticament, ni tampoc ha anul·lat la sentència aberrant que el va condemnar, la justÃcia no és que sigui lenta, no, és que està moralment aturada. En un estat on, per a més humiliació, l’assassà del president Companys és exposat impunement en un monument públic i en aquest panteó de la ignomÃnia hi jau també el fundador del partit feixista, tot plegat a cà rrec dels pressupostos de l’Estat, en un regne com aquest no cal esperar justÃcia més enllà de l’estrictament coercitiva. Hi ha lleis i cal complir-les. D’acord. Però en un estat fonamentat sobre un dèficit tan escandalós d’ètica polÃtica, el ciutadà obeeix més per temor que per respecte.
Els ciutadans que són catalans, a més, sempre han tingut un suplement de por. Fins que un bon dia, tips de compartir un estat amb fonaments tan corcats, uns quants han perdut la por. I després uns quants més, i tot seguit centenars de milers, i creixent.
Poden processar, condemnar, intimidar i a sobre tenir la barra de demanar respecte per la seva independència. Però no convenceran. Amb Catalunya, a la justÃcia espanyola en particular i a l’Estat espanyol en general, els passa allò de l’acudit del morós que deu cent euros i el que en deu dos milions. Si hi hagués només cent catalans que no creguessin ni en la justÃcia espanyola ni en Espanya, el problema el tindrien els descreguts. Com que n’hi ha almenys dos milions, el problema el tenen la justÃcia i Espanya. El problema es diu respecte. El que han perdut. El que, de fet, mai no han volgut guanyar-se.