Escrits amb els dits

Tants segles i dècades que ens ha costat treure’ns de sobre les admonicions de la religió i la repressió capellanesca per deixar de considerar il·lícita l’activitat sexual i ara resulta que el pecat de la carn és una qüestió d’exacta literalitat. És la carn, la que mengem, la que ens portarà a cremar a l’infern dels mals lletjos, que és un infern en vida. El demolidor informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) les fot pel broc gros com aquells predicadors antics que anunciaven l’adveniment del maligne amb to catastrofista. Pobres, els addictes al fuet, a la secallona, al pernil de gla. Ai, dels consumidors de salsitxes i hamburgueses. Fugiu, adoradors de la cansalada viada, dels greixons (llardons, segons d’on sigueu) del xoriç i els bulls blanc i negre. Enrere, aquesta gent tan ufana i tan superba que fa costellades i menja filets perquè creuen, pobres pecadors, que la proteïna és vida.
Tants anys fent cas de la dita que sosté que allò que no mata engreixa i ara resulta que en realitat tot allò engreixa i mata alhora, per aquest ordre. I que aquella frase de Woody Allen que sostenia que la realitat és l’únic lloc on es pot menjar un bon bistec, amb dades científiques a la mà resulta menys grouxiana del que es podria deduir i més resignadament bergmaniana del que podria semblar aparentment.
Frivolitats a banda, perquè això de patir un càncer és una cosa molt seriosa i posats a tirar de veta del refranyer afegim-hi que amb les coses del menjar no s’hi juga, la veritat és que la lletra petita de l’informe apocalíptic dels summes sacerdots de la salut mundial ve a dir-nos que, sí, que totes aquestes menges i pràctiques carnívores són perjudicials però que, bé, amb moderació tampoc cal patir més del compte.
Mengeu sense por, doncs, però no n’abuseu. Amb moderació i seny, la ingestió de carn vermella us aportarà una dosi de proteïnes saludable i necessària i els vostres nivells d’hematòcrits en diran bé. I tants estudis i anàlisis i planes i planes de dades i estadístiques dels senyors de l’OMS al final hauran arribat a la conclusió que les nostres àvies, i abans de les nostres àvies, les àvies de les nostres àvies, sempre havien sostingut: totes les masses piquen. On hi ha un bon refranyer, la ciència només pot ajudar la humanitat a confirmar el que tothom ja sap o intuïa.