El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

LA18Amb gaireb√© un segle i quart de vida i una producci√≥ que ha crescut a un ritme vertigin√≥s el m√≥n del cinema √©s un pou sense fons d’hist√≤ries i arguments. Davant d’una pantalla gran, o de la m√©s petita del televisor, n’hem sentit a dir i n’hem vist de tots colors, fins i tot quan el cinema era mut i en blanc i negre. La imaginaci√≥ creativa dels guionistes i la tra√ßa de directors i actors ens ha ofert mil i una aventures, situacions i plantejaments dram√†tics, creant i recreant, explicant i suggerint, mostrant i insinuant. Relats a cop de fotograma.

Qu√® pensar√≠eu si alg√ļ us digu√©s que la majoria d’arguments del cinema v√©nen dels cl√†ssics, la B√≠blia o la vella literatura?
Despr√©s de tants anys i tants milions de quil√≤metres de cel¬∑luloide i tamb√© de bits sembla impossible que encara alg√ļ ens pugui sorprendre amb alguna hist√≤ria nova, amb algun gir sorprenent de gui√≥. Hi ha qui pensa, per√≤, que les arrels del mateix el set√® art s’enfonsen no pas en l’originalitat absoluta sin√≥ que s’alimenten d’arguments universals que provenen dels or√≠gens de la creativitat liter√†ria humana. Els senyors Jordi Ball√≥ i Xavier P√©rez no nom√©s s√≥n d’aquest parer sin√≥ que ho argumenten d’una manera did√†ctica i exuberant en exemples al seu llibre Fitxa del llibre, on v√©nen a dir que els cl√†ssics grecs i llatins, la B√≠blia, el teatre i la literatura reculada s√≥n les fonts on s’abeura el cinema. Aix√≠, el western, el cinema negre, les pel¬∑l√≠cules d’aventures, els drames rom√†ntics, tot, absolutament tot, o gaireb√©, no √©s altra cosa que la reinterpretaci√≥ d’uns estereotips fixats en les profunditats de l’imaginari col¬∑lectiu des de temps immemorials. El llibre descriu el corpus b√†sic de la, per dir-ho d’alguna manera, mitologia i la iconologia que alimenten el cinema, amb una profusi√≥ d’exemples i analogies remarcable. Com que el volum (que publica Anagrama) √©s una reedici√≥ de l’original que va publicar Emp√ļries l’any 1995, amb un pr√≤leg actual afegit de Xavier Pla, el lector hi podr√† trobar a faltar moltes refer√®ncies m√©s contempor√†nies, i fins i tot m’atreviria a dir que alguns dels t√≠tols d’avui Ball√≥ i P√©rez els incorporarien no nom√©s del set√® art sin√≥ de la seva variant televisiva avui tan de moda, les s√®ries. Si hem d’abonar la tesi del llibre, per√≤, aquest esfor√ß d’actualitzaci√≥ per posar al dia les refer√®ncies f√≠lmiques no hauria fet altra cosa que confirmar que en els √ļltims vint anys hem continuat visitant els mons d’Homer, de S√≤focles, d’√ąsquil, Shakespeare, de l’Antic Testament, rejovenint els John Wayne hom√®rics o les Gloria Swanson txekhovianes. Un llibre que agradar√† als cin√®fils i saciar√† els cin√®fags. (Publicat a Pres√®ncia el 8 de novembre de 2015)

Facebooktwitterlinkedininstagramflickrfoursquaremail