El 9-N d’avui és el que compta
9 novembre 2015 per Carles Ribera
El president Tarradellas és un dels personatges més controvertits i alhora imprescindibles que hem tingut. Un estadista amb majúscules. La tasca sorda i constant de Montserrat Catalán al capdavant de l’arxiu presidencial de Poblet i la feina d’investigadors notables permeten, pas a pas, llibre a llibre, posar en negre sobre blanc el fabulós llegat tarradellià. L’últim exemple n’és Josep Tarradellas. L’exili 2 (1954-1977), de Josep Santacana, acabat de sortir.
De l’herència d’aquell líder polèmic, n’han arrelat, per postres, algunes idees que, mal païdes, han marcat molt negativament la cultura política del país. Hi ha, especialment, una frase lapidària atribuïda al Molt Honorable que ha sedimentat en el subconscient ideològic col·lectiu: “En política es pot fer tot menys el ridícul.”
Ja em corregireu els psicòlegs si n’hi ha algun a la sala, però la sensació de ridícul no respon pas a pulsions objectives, sinó que és fruit d’una subjectivitat, sovint influïda per la inseguretat o el sentiment d’inferioritat. Catalunya, en la relació amb Espanya, ha actuat no tant en funció de què volia sinó de què dirien, especialment què dirien a Madrid, on la trompeteria mediàtica s’ha dirigit als catalans entre la visceralitat i la condescendència prepotent, poques vegades amb respecte. Els nostres polítics han viscut presoners d’aquesta màxima fins que el poble els ha tret de la gàbia de l’esclau. Un poble que no té sentit del ridícul perquè ja no se sent inferior, ni insegur. Per sortir durant tres anys massivament amb samarretes de tots colors, punters i coreografies espantoses s’ha de tenir una autoestima de pedra picada.
Hem perdut la vergonya, perquè l’únic que ens faria vergonya seria perdre. Per això hem arribat on som. Per això som a punt de poder ser. Benvolguts parlamentaris independentistes, potser fracassareu, però no patiu per si feu el ridícul. El ridícul és cosa d’acomplexats. I els que us han votat ho han fet sense complexos. Amb l’esperit del 9-N. El de fa un any. Amb el d’avui, que és el que compta.
(Publicat a El Punt Avui el 9 de novembre de 2015, data de la proclamació de la independència de Catalunya)
