El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Un dijous, al Parlament

Hi ha dues frases m√≠tiques de l’autonomisme confiat i satisfet d’aquells temps reculats, o no tan reculats, de l’oasi catal√† que semblava que √ļltimament giravoltaven com bumerangs per tornar-se contra aquells que les havien pronunciades. Una era la proclama feta per l’aleshores pr√≠ncep Felip de Borb√≥, ni m√©s ni menys que al Parlament, el 20 d’abril del 1990: ‚ÄúCatalunya √©s el que els catalans volen que sigui.‚ÄĚ L’altra sent√®ncia √©s el mantra que durant anys i panys ha repetit el PSC per refregar durant els mateixos anys i panys a la minoria independentista que no hi tenien res a pelar.

Ara tots sabem que el poble de Catalunya s’ha autodeterminat en unes eleccions i ha decidit que vol un estat independent. Alerta amb el bumerang, per√≤, que no faci la volta completa i ens haguem de menjar amb patates la declaraci√≥ d’independ√®ncia de dilluns, que hauria estat tot un do de pit de cigne fent el seu cant. Les tensions entre les dues forces independentistes, segons molts observadors, sigui avui dijous, sigui m√©s endavant, o sigui avui i m√©s endavant, ens faran anar de mal borr√†s. Fins aqu√≠ haurem arribat.

(Surto un moment perquè els del camamilla party i els del samarreta party us pugueu esbatussar i fotre les culpes uns als altres. Torno a entrar:)

Tinguem president la setmana dels tres dijous o aquesta mateixa, que de dijous nom√©s en t√© un, no ens equivoquem. El problema no √©s pas que l’independentisme no tingui prou for√ßa. De for√ßa, parlament√†ria i al carrer, n’hi ha prou. El que passa √©s que prou, en pol√≠tica catalana, no sempre significa suficient. Si en comptes de 68 escons calguessin, posem per cas, 100 diputats per prendre les grans decisions d’estat, serien, per exemple, 63 de Junts i 37 de la CUP. I si fessin falta tots 135 diputats, no f√≥ra estrany trobar-nos tres partits indepes amb 50, 50 i 35 escons, amb enormes dificultats per pactar. Som parits aix√≠, els catalans. Un pa√≠s plural. Una pluralitat que ens fa singulars, i sovint inoperants. Paci√®ncia. Ep! I, sobretot, que ning√ļ es desanimi fins al punt de plantejar-se tornar a fer-se espanyol. Tampoc no n’hi ha per a tant.