El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

image
Fa uns dies el senyor Woody Allen va fer vuitanta anys. Una efem√®ride que els periodistes hem aprofitat per fer un rep√†s exhaustiu de la seva producci√≥ f√≠lmica, una feina que tothom coincideix en destacar per haver estat, i continuar sent, espectacularment prol√≠fica, amb pr√†cticament una cinquantena de pel¬∑l√≠cules a un ritme de gaireb√© una per any. Al banda d’aquesta remarcable dada objectiva, la cr√≠tica especialitzada, amb poques excepcions, coincideix en assenyalar aquest senyor de Brooklin com un dels grans cineastes de la hist√≤ria del set√® art. En diaris i revistes hem anat veient classificacions subjectives de les seves millors obres, entre les que em sumo a destacar, com a m√≠nim, Delictes i faltes, Annie Hall, Manhattan, Hanna i les seves germanes, Misteri√≥s assassinat a Manhattan, Broadway Danny Rose, Bales sobre Broadway i Deconstructing Harry. Una tria a la que personalment hi afegiria Tots diuen I love you, un musical delici√≥s, un extemporani exercici d’estil sobre un subg√®nere que ja fa d√®cades que va viure els seus anys daurats. Uns treballs que exploren per mitj√† de la c√†mera l’√†nima humana des d’una angoixa existencial alleugerida per l’humor, la ironia, l’absurd com a mirall de la vida incomprensible perqu√® no t√© cap altre objectiu final a banda de la mort. Tot plegat descabdellat seguint el fil de guions s√≤lids, di√†legs memorables, amanit amb bandes sonores a ritme del jazz m√©s confortable i, finalment, salpebrat amb una cert exc√©s de pretensi√≥ reflexiva que molt sovint queda en la superficialitat intel¬∑lectual tan en conson√†ncia amb la liquiditat moderna de les idees.
El m√®rit del mestre Allen, tanmateix, no ha estat tant haver fet aquest grapat d’obres imprescindibles, en la capacitat de fer-nos relaxar en els llocs comuns de la com√®dia de fatalisme resignat tan bon punt apareixen els eterns t√≠tols de cr√®dit blanc sobre negre amb l’elegant i invariable tipografia Windsor i comen√ßa a sonar alguna crepitant melodia de swing amable, sin√≥ el seu cam√≠ cap al mestratge a partir de la const√†ncia, la perseveran√ßa i la passi√≥ per la feina. Allen √©s un exemple de la genialitat a l’antiga, la de l’artes√† virtu√≥s, aquella que va definir tan b√© un altre pencaire superdotat com Picasso quan va dir que els moments d’inspiraci√≥ sempre el trobaven treballant. El mestratge de Woody Allen, tot i quedar lluny en el seu camp del que l’omnipotent Picasso va representar per a la pintura, l’ha convertit en un referent del cinema del segle XX. Escric el segle XX amb tota la intenci√≥, perqu√® en la cent√ļria present √©s indiscutible que hi ha poques cintes, a tot estirar Match point, i encara gr√†cies, que puguin rebre el qualificatiu de memorables. Allen, a m√©s, i aix√≤ potser √©s el m√©s important, ultrapassa la condici√≥ d’artista per assolir la d’icona. Com Charlot, com el seus adorats Groucho i Bogart, la imatge d’aquest atribolat jueu amb ulleres destacables √©s identificable pel p√ļblic m√©s enll√† de l’inter√®s o el coneixement que puguin tenir per la seva obra. Com que estic escrivint de mem√≤ria ara no s√© en quin dels seus films afirma “m’agradaria aconseguir la immortalitat simplement no morint”. De morir, morir√†, com tothom, per√≤ haur√† deixat tota la petja d’immortalitat que es pot permetre un home. Llarga vida a Woody Allen, sigui o no de cos present. (Versi√≥ ampliada de l’article publicat a Pres√®ncia el 6 de desembre de 2015)

De propina, els minuts inicials d’Annie Hall, amb el mon√≤leg que cont√©, al meu parer, el millor acudit de la Hist√≤ria.

https://www.youtube.com/watch?v=HmRfK9huDvQ