El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

Aquesta setmana s’est√† celebrant a Barcelona el Sal√≥ del C√≤mic, consolidat com una trobada de refer√®ncia del sector, un dels m√©s intergeneracionals del m√≥n de la cultura. Al c√≤mic s’hi sol entrar de menut i molts aficionats, quan es fan adolescents i adults (per aquest ordre, preferiblement) no deixen de perdre mai l’inter√®s per les hist√≤ries il¬∑lustrades. Tamb√© cal dir que √©s un fet relativament nou. Fins fa unes d√®cades era un √†mbit considerat infantil i juvenil, de mocs al nas, de pantal√≥ curt, d’habitaci√≥ amb pudor de peus i p√≤sters d’√≠dols del pop.

Era quan dels c√≤mics en d√®iem tebeos. Llegir tebeos era cosa de mainada en aquell temps que un servidor era mainada. Tenint en compte que el Sal√≥ del C√≤mic arriba a la trenta-cinquena edici√≥, i que fa tres d√®cades i mitja ja va n√©ixer amb aquest nom, la q√ľesti√≥ √©s que:

1. Els que en dèiem tebeos érem petits fa més de trenta-cinc anys. Dur.

2. Els que √©reu petits fa molt m√©s de trenta-cinc anys en d√®ieu patufets. D’acord.

3. El sal√≥ va ser batejat amb un nom d’aquells que aleshores resultava modern. O esnob, mai queda clara la frontera.

4. Aquí és on entren els experts llepafils: potser no deu ser exactament el mateix un còmic que un tebeo. Bizantí.

Tant li fa. El cas és que hi ha cada cop més poca gent que dels còmics en diguem tebeos. I quan ho fem, algun interlocutor pot tenir la sensació que sembla que ens hi referim amb un to lleugerament despectiu, displicent, com si restéssim categoria al gènere.

Res m√©s lluny de la realitat. Res m√©s cert que el fet de convertir en un gen√®ric un producte concret, l’entranyable cap√ßalera que va ser el TBO √©s una mostra de la import√†ncia social que poden tenir aquest tipus de publicacions. Objectes que transcendeixen el seu √†mbit per incrustar-se a la llengua. Com les vambes o els post-it, per citar altres exemples m√©s vistos que el tebeo. Ep, com podeu comprovar el tebeo fins i tot ha donat lloc a una locuci√≥. O a dues. No oblidem quantes vegades ens han criticat una idea qualificant-la, amb el perm√≠s o sense del professor Franz de Copenhaguen, d’invent del tebeo.

La identificaci√≥ del terme amb una revista concreta tamb√© devia pesar de manera inapel¬∑lable en la decisi√≥ que el Sal√≥ del C√≤mic no fos batejat com el Sal√≥ del Tebeo. Fa trenta-cinc anys el TBO encara era una cap√ßalera viva, encara que fos en la seva etapa terminal. Avui ja √©s objecte de museu. Un objecte que enguany celebra el centenari. El 17 de mar√ß passat va fer 100 anys que en sortia al carrer el primer n√ļmero. El TBO √©s mort. El tebeo, no. Llarga vida al concepte.