Escrits amb els dits

La política és un ofici que comparteix antiguitat amb alguna altra activitat considerada no tant honorable tot i tenir-hi una certa concomitància. Amb més o menys dosis de sang vessada, des de l’inici de la civilització els actes col·lectius de la humanitat han girat i giren, i giraran, entorn de la política. Com passa entre els aficionats al futbol, tothom es pensa que hi entén, i més des que tuiter ha esdevingut la barberia ideal, la barra de bar infinita, l’àgora sense perímetre. Per això hi ha més tendència a enraonar o, millor dit, a xerrar i a exercitar el capbarretisme que no pas a escoltar o a llegir els que han teoritzat seriosa i documentadament sobre la matèria. Sigui com sigui, els escenaris no es pot pas dir que hagin evolucionat excessivament en, posem-hi, l’últim parell de mil·leninis. Us ho escrivia en aquestes mateixes pàgines fa un parell de mesos citant Heròdot i la seva “Història”. Centrant més el tema, avui podem recòrrer, per exemple, als “Consells sobre política” de Plutarc de Queronea, amb traducció catalana gràcies a l’editorial Adesiara. La lectura atenta ens permetrà constatar que, a l’arena on es lluita pel poder, el pa que s’hi dona després del circ ha estat pastat sempre amb el mateix llevat.

En aquests últims mesos i en les pròximes setmanes n’hem vist i en veurem de tots colors, i els independentistes patirem un catàleg d’iniquitats que si ja us havien sorprès les patides fins ara, d’ara en endavant ja podeu continuar ben calçats. No patiu. Primera lliçó de Plutarc que cal retenir: “la cursa de velocitat està molt bé, però, a la guerra, és la cursa de fons que espanta.” A resistir com hem fet sempre per guanyar com no havíem fet mai.

Les altres reflexions d’aquest savi que convé no perdre de vista en els dies que vindran són les que es refereixen als interessos que mouen molts polítics i a l’ambició que en domina alguns. Feu punta al llapis i anoteu: “A la base de l’activitat política hi ha d’haver, com si fos un fonament ferm i segur, una determinació basada en el bon judici i raonament, i no pas en un rampell provocat per un buit afany de glòria o un cert gust per la confrontació, o pel fet de no tenir res més a què dedicar-se.” Segur que us han vingut uns quants noms al cap. Concretem més, doncs, amb una altra citació imprescindible escrita fa vint segles que el de Queronea va manllevar de Plató: “No pot governar encertadament el qui no ha obeït abans amb lleialtat.” Endavant les atxes, que la processó encara no ha acabat. (Publicat a Presència el 5 de novembre de 2017)