El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesribera
Articles
Comentaris

De rei a rei

La camarilla de Felip de Borbó fa temps que està convençuda que, a diferència del que va passar amb el seu pare, allò que consolidarà el monarca actual no és pas un muntatge que presenti el rei com a salvador de l’Estat, sinó una operació que permeti a l’Estat salvar un rei en caiguda lliure. Per això sa majestat dels espanyols està prestant fa temps a benefici d’inventari uns serveis que excedeixen el contracte de treball que té signat i assignat per la Constitució. Continua sent tan irresponsable com sempre, però més temerari que mai.

Fa gairebé un segle, el seu avi Alfons XIII va actuar de la mateixa manera abraçant-se a la sort de la ultradreta de l’època, encarnada aleshores pel dictador Primo de Rivera. Un general que, quines coses, tenia el suport de la mateixa alta burgesia catalana que avui empeny un altre Rivera cap a les poltrones de Madrid. La camarilla borbònica actual calcula que un triomf de l’extrema dreta ressituarà el monarca com a caudillo de la renascuda “una, grande y libre”, tenint en compte que si no surten els números, el PSOE també pot fer el paper per convicció, per por, o per una barreja de les dues coses. Fa de mal dir si a Felip VI li sortirà bé la jugada, però no seria sobrer recordar que al seu reial antecessor li va sortir el tret per la culata.

Mentrestant, a la indòmita Catalunya cada cop ens estan sortint millor les vagues. Ja se sap que, com passa amb el diable, el sindicalista en sap més per vell que per sindicalista. Per tant, sense el suport dels veterans més experts, que són les centrals majoritàries, la cosa ens queda més moguda que no pas aturada, amb molta gent protestant al carrer i poca persiana abaixada. No cal patir, n’anirem aprenent a poc a poc, convocatòria a convocatòria. I quan un dia els sindicats monàrquics del 155 convoquin una vaga general, ja sabrem que no la fan pels nostres interessos com a treballadors, sinó per defensar els seus privilegis corporatius. És curiós veure organitzacions obreres sotmeses a les consignes d’un estat que sosté que la llei està per sobre de la democràcia. Si el món funcionés així, no haurien fundat els seus sindicats.

(Publicat a La RepĂşblica el 23 de febrer de 2019)