Escrits amb els dits

El mestre Andrea Camilleri ens ha tornat a obsequiar amb una de les seves magistrals novel·les de la sèrie Montalbano, Foguerada d’agost, que satisfarà plenament els seguidors d’aquest comissari sicilià i la seva tropa d’agents de la imaginària vila de Viagata. En aquest lliuramnet, l’escriptor de Porto Empedocle desenvolupa la seva trama seguint la seva habitual estratègia d’aparent senzillesa, d’embolcallar la intriga policíaca amb una entretingudíssima història costumista paral·lela i amb unes dosis d’ironia considerables (amb la hilarant aportació de l’inefable personatge de Catarella), que porten el lector a pensar-se que, al cap i a la fi, el misteriós cas que ocupa al pobre Montalbano és una excusa per desplegar novament el riquíssim retaule de la corrupta, anàrquica i alhora deliciosa Sicília contemporània. Res més lluny de la realitat, però. Potser l’argument principal no té la densitat d’altres lliuraments precedents, com El gos de terracota o La veu del violí, però és indubtable durant tota la història manté el fil del misteri amb una solidesa remarcable, anant dels contorns anecdòtics al moll de l’ós amb una mestria de la qual només el senyor Camilleri n’és capaç sense que el llibre et caigui de les mans per inconsistent. Una història, a més, que té com a rerefons un trasbals importat en la vida sentimental del comissari. Per més pistes, podeu començar a llegir. Ah, i un paràgraf memorable que reforçarà l’autoestima de tots aquells que no goseu dir que sou lectors empedreïts de novel·la negra: “Després va estar fins a les onze llegint una novel·la de lladres i serenos de dos autors suecs que eren marit i muller, molt entretinguda, i on no passava pàgina que no carreguessin fort i merescudament contra la socialdemocràcia i el govern. Va dedicar la lectura a tota aquella gent que troben indigne llegir novel·la policíaca perquè diuen que noomés és un passatemps intrascendent”. Queda dit.

(Postdata: els més viciosos d’això de les novel·les de lladres i serenos segur que haureu sabut que els autors suecs que eren marit i muller són Maj Söwall y Per Wahlöö, els pares del gènere negre escandinau avui tan de moda i precursors de Mankell, Larsson, Jungstedt, Nesbö)