 
| https://blogs.elpunt.cat/carlesribera |
Afegit a A la tres, País patit Data: set. 21st, 2012 Comentaris tancats a Ahir va ser Sis d’Octubre
Per raons purament biològiques no vaig poder ser a la plaça de Sant Jaume el dia 6 d’octubre de 1934, quan el president Companys va sortir al balcó de la Generalitat per proclamar l’Estat català. Ahir, en canvi, sí que vaig anar a treure-hi el cap, per raons biològiques i ideològiques, i em va semblar […]
Afegit a A la tres, País patit Data: set. 17th, 2012 Comentaris tancats a Catalunya lliure i monàrquica
Quan molts independentistes, convençuts des de fa anys que Catalunya ha de sortir d’Espanya, després d’aquesta setmana vertiginosa encara estem paint que l’estat propi també hi ha gent que el demana en castellà i que el més probable és que ens hi porti un senyor de Convergència i no els simpàtics somiatruites habituals, ara resulta […]
Afegit a El llegir no fa perdre l'escriure, País patit, Presència Data: set. 16th, 2012 Comentaris tancats a L’èxit de Jaume Cabré
El primer dia d’aquest mes ha fet un any que va sortir al carrer Jo confesso (Proa), la gran novel·la de Jaume Cabré que està sent un èxit aquí i enllà. Les xifres són realment magnífiques, amb més de 170.000 exemplars venuts fins ara en català, alemany i castellà, i la cosa no s’saturarà aquí […]
Afegit a A la tres, Històries de Catalunya, País patit Data: set. 15th, 2012 Comentaris tancats a Una Catalunya lliure amb Felip V?
En aquests dies d’acceleració frenètica del full de ruta del govern cal cordar-se bé el cinturó per agafar alguns dels revolts inesperats del discurs d’Artur Mas. En resposta a una entrevista de Luis del Olmo a ABC Punto Radio, el president va afirmar ahir que una Catalunya independent no hauria de ser “necessàriament una república”, […]
Afegit a A la tres, País patit Data: set. 14th, 2012 Comentaris tancats a Mas assumeix el repte
El salt que acaba de fer Catalunya en la seva transició nacional és la distància que separa el “tot està per fer i tot és possible” de Martí i Pol al “res no serà fàcil, però tot és possible” del primer dels històrics discursos d’Artur Mas. No sé si de manera calculada o casual, el […]
Afegit a A la tres, País patit Data: set. 10th, 2012 Comentaris tancats a El dia de demà
Demà és el dia. I encara que demà passat serem allà mateix, haurà quedat clar que tenim una intenció ferma, decidida i massiva de no voler ser-hi per gaire temps. Hi ha prou motivació entre la ciutadania d’aquest país perquè fins i tot ara em pugui estalviar el clàssic article de les jornades prèvies als […]
Afegit a A la tres, País patit Data: set. 9th, 2012 Comentaris tancats a Un país tou
Som un país tou, dèbil i socialment feble. I no és pas perquè no tinguem la independència. El nostre esclavatge nacional és un problema polític que cal resoldre. Però el futur com a societat, com a col·lectiu d’individus, depèn de moltes altres coses. Recursos que un parell de dècades escasses de bonança han dinamitat. Ep, […]
Afegit a A la tres, País patit Data: set. 2nd, 2012 Comentaris tancats a El ritme de Mas
Em compto entre els que voldrien que el president Mas fes una declaració solemne i proclamés la independència ara mateix. Però sé que de moment no té previst fer-ho. A més, ho entenc perfectament. Bé, no vull dir que entengui que no ho faci. El que comprenc és per què no ho fa. Senzillament perquè […]
Afegit a A la tres, País patit Data: set. 1st, 2012 Comentaris tancats a Catalunya a la UE
Tal com explicava ahir des de Brussel·les el periodista Albert Segura, la Comissió Europea ha modificat la seva visió sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya. És un matís quasi imperceptible dintre del gran transatlàntic europeu, no ens enganyem. Però per primer cop ha deixat de funcionar l’automatisme que les institucions comunitàries aplicaven en aquests […]
Afegit a A la tres, País patit Data: ag. 30th, 2012 Comentaris tancats a Primer assalt, guanya Espanya
Espanya ha guanyat el primer assalt. No pas perquè el govern d’Artur Mas li hagi sol·licitat el rescat. Això és bàsicament el pas més humiliant del procés de descomposició de l’encaix de Catalunya a l’Estat dels espanyols, però no pas un punt final sinó la mostra definitiva que la dignitat dels catalans ha tocat fons. […]
