 
| https://blogs.elpunt.cat/carlesribera |
Afegit a A la tres, País patit Data: gen. 16th, 2014 Comentaris tancats a L’abstenció de la CUP
Estic convençut que dels vuitanta i escaig diputats que està previst que votin avui a favor de demanar a l’Estat la transferència de la competència per convocar el referèndum cap ni un creu que aquesta petició obtindrà una resposta positiva. Podríem dir, per tant, que en aquesta controvèrsia la posició més conseqüent és la dels […]
Afegit a A la tres, País patit Data: gen. 2nd, 2014 Comentaris tancats a Metro i bus, quin abús
Des de fa ja unes quantes dècades , en aquesta societat consumista, la possessió de targetes exclusives és un signe de capacitat econòmica inconfusible i preuat. Tot i que les entitats financeres, especialment en l’enyorada època de vaques grasses, ens les han vingut endossant durant molts anys per més pelacanyes que fóssim amb l’objectiu no […]
Afegit a A la tres, País patit Data: des. 31st, 2013 Comentaris tancats a Heròdot i els catalans
La Història és un fabulós calaix de sastre on remenant una mica sempre trobem allò que ens cal per intentar comprendre un present complex. Sovint les accions pretèrites estan directament concatenades amb l’actualitat. Altres cops episodis del passat sense cap connexió serveixen com a analogia aplicable a situacions d’avui, amb escenes paradigmàtiques que ens acosten […]
Afegit a A la tres, País patit Data: des. 30th, 2013 Comentaris tancats a L’any dels catalans
No és pas cap norma escrita però sí consuetud que els diaris fem uns resums de tancament de l’any repassant què ha estat el més noticiable i quins personatges públics, per bé o per mal, han destacat especialment. En l’edició d’avui podeu llegir una quinzena de perfils d’homes i dones que han sigut d’actualitat. Alguns […]
Afegit a A la tres, Ni tu, ni vos Data: nov. 18th, 2013 Comentaris tancats a Mas a Israel
La meva àvia Teresa explica que, quan era petita, al pati de l’escola la mainada jugava a italians i bissinis. Escarnien el deliri imperialista de Mussolini a Abissínia, també dita Etiòpia, un conflicte en voga en aquells temps previs a les catàstrofes concatenades de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. El Duce era […]
Afegit a A la tres, Ni tu, ni vos Data: nov. 15th, 2013 Comentaris tancats a Justícia, Prestige i prestigi
La Justícia, en majúscules, avui s’entén com un sistema contraposat a l’arbitrarietat, l’imperi del més fort i el revengisme. Tenim lleis que tipifiquen conductes censurables i procediments per perseguir aquests comportaments sota la premissa fonamental que tothom és innocent fins que no es demostra el contrari. Per reblar el clau garantista, el dubte beneficia l’imputat, […]
Afegit a A la tres, País patit Data: nov. 8th, 2013 Comentaris tancats a Marcar perfil
Quan una pregunta com ara “quina opinió té el govern sobre…” no obté com a resposta un missatge únic és que alguna cosa no acaba de rutllar. En tot grup humà hi ha opinions diverses. L’executiu d’un país no és, però, cap fòrum de debat entre iguals, sinó un espai de presa de decisions amb […]
Afegit a A la tres, País patit Data: nov. 4th, 2013 Comentaris tancats a La pregunta de la consulta
¿Vostè considera (en atenció a la llibertat de consideració, si ho prefereix, pot considerar-se tractat de tu, de camarada, col·lega, amic/amiga, compatriota o federalista, esculli l’opció que més li plagui); considera, doncs, en tant que ciutadà o ciutadana d’aquest país, en el benentès que estigui d’acord que el país del qual vostè és ciutadà o […]
Afegit a A la tres, País patit Data: oct. 31st, 2013 Comentaris tancats a Gossos al metro
Hi ha dos temes sobre els quals un opinador prudent no hauria d’escriure mai: mascotes i religió. No busqueu cap analogia entre un i altre excepte en el fet que són àmbits d’epidermis finíssimes i voravius d’una extrema sensibilitat. Per tant, l’anunci sobre l’accés de gossos al metro de Barcelona garanteix polèmica per dies. Al […]
Afegit a A la tres, País patit Data: oct. 29th, 2013 Comentaris tancats a Una d’espies
Un dels avenços decisius de la humanitat ha estat l’expansió dels sistemes de clavegueram. Res no seria igual sense la claveguera. Permet fer circular la corrupció fisiològica, pestilent, fastigosa i mòrbida, a un nivell que manté allunyada i canalitzada la matèria execrable, els focus d’infecció, i evita la indisposició dels narius i el fàstic visual. […]
