 
| https://blogs.elpunt.cat/carlesribera |
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 25th, 2015 Comentaris tancats a No és país per a pessimistes
En un país on tenim una llarguíssima tradició de gots que sempre estan amb l’aigua a la meitat hi ha certes nits electorals que poden accentuar la tendència a veure’l mig ple o mig buit depenent de quins titulars es llegeixin, de quins discursos s’escoltin o de quines estadístiques s’interpretin i, sobretot, de com s’interpretin. […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 22nd, 2015 Comentaris tancats a Tenim les Rodalies que volem
Tu, ciutadà de Catalunya que ahir al matí vas quedar atrapat al servei de Rodalies més desastrós de l’Europa occidental i part de l’estranger. Tu, ciutadana de Catalunya que vas fer tard a la feina perquè per arribar-hi cada dia t’has de refiar d’un servei ferroviari que és una perfecta calamitat des de fa anys. […]
Afegit a A la tres, Ni tu, ni vos Data: maig 18th, 2015 Comentaris tancats a Sturgeon i el salmó al cove
La primera reunió entre el senyor David Cameron, flamant guanyador de les eleccions al Regne Unit, i la senyora Nicola Sturgeon, principal amenaça per tal que aquest regne deixi d’estar tan unit, va anar com una seda tot i les discrepàncies. Gent de seny. De moment la gran dama de l’independentisme de les terres altes […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 14th, 2015 Comentaris tancats a No és Wert, és Espanya
El ministre Wert va intentar ahir amb èxit notable superar el seu rècord de misèria política comparant la suposada discriminació del castellà a Catalunya amb la que tenia el català “en altres èpoques”. Una frase que poques hores després va intentar matisar amb poca fortuna perquè el seu odi contra el català està prou acreditat. […]
Afegit a A la tres, Anant pel món Data: maig 11th, 2015 Comentaris tancats a Dimitir-se a sobre
La imatge de tres senyors líders polítics de tres partits derrotats a les urnes britàniques presentant sengles dimissions com si fos el més natural del món o, més ben dit, perquè és el més natural del món almenys a la Gran Bretanya, cal admetre que per aquests verals ens resulta impactant i sorprenent. Una situació […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 7th, 2015 Comentaris tancats a Eleccions plebiscitàries, primera part
Aquesta nit comença la campanya electoral més transcendental de la història recent de Catalunya. Són uns comicis que, es vulgui o no, actuaran com a mesurador indiscutible de la temperatura nacional de cara a les eleccions per la independència del 27 de setembre. Les municipals són un indicador amb alguns matisos importants, tanmateix. En primer […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 4th, 2015 Comentaris tancats a Don Gaudencio de Perpinyà
El company d’aquest diari a l’altra banda de les Alberes, Aleix Renyé, explicava fa uns dies que el cònsol d’Espanya a Perpinyà, de nom Gaudencio Villas García, havia demanat, durant un debat públic, canviar la marca turística que fa uns quants anys que utilitzen a la capital del Rosselló, que és “Perpinyà la catalana”, per […]
Afegit a A la tres, País patit Data: abr. 30th, 2015 Comentaris tancats a En política, mai es pot dir mai
En política hi ha unes quantes asseveracions que tenen el perill de convertir qui les pronuncia en esclau de les seves paraules fins al punt de fer-lo quedar en evidència. Per a un polític respondre qualsevol qüestió amb un “sí” o amb un “no” sense matisos és d’una temeritat només superada per conceptes com “mai”, […]
Afegit a A la tres, País patit Data: abr. 27th, 2015 Comentaris tancats a La Catalunya municipal, lliure
Els canvis polítics més profunds i duradors no solen ser pas fruit d’un tall conjuntural, d’una sacsejada sobtada, sinó que normalment estan fonamentats en moviments tectònics de fons que van consolidant el canvi. El procés cap a la independència de Catalunya n’és una prova. És indiscutible que en aquests últims tres anys hi ha hagut […]
Afegit a A la tres, País patit Data: abr. 23rd, 2015 Comentaris tancats a Llibres de conte per Sant Jordi
Caldria un Curs de filosofia en sis hores i quart (Witold Gombrowicz), o Una escletxa de llum (Andrea Camilleri) per poder pair el Gran cabaret (David Grossman) espanyol que El llarg procés (Jordi Amat) que vam iniciar fa més d’Un any i mig (Sílvia Soler) no acabi amb Gent que tu coneixes (M. Mercè Cuartiella) […]
