Escrits amb els dits

De Sherwood Anderson es diu que és un dels escriptors més influents del primer terç del segle XX en el panorama literari nord-americà, una ploma de la qual són deutors figures com ara Ernest Hemingway, William Faulkner, Thomas Wolfe o John Steinbeck. Poca broma, doncs, amb el senyor Anderson, del qual acabo de llegir l’extraordinària Winesburg, […]

Llegir tot l'article »

L’escriptor Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) proclamava fa uns dies a El Punt: «Sóc francès, però m’estic curant.» Una manera càustica de resumir els efectes revulsius de la immersió d’un català del Rosselló en el sistema republicà francès, que és aquell mètode que dóna al concepte republicà un sentit ben diferent del que es té per […]

Llegir tot l'article »

 Acabo de cruspir-me Mort a Istambul d’en Petros Màrkaris i haig de dir que ni fred, ni calor. No havia llegit res sobre la sèrie del comissari Kostas Kharitos i, francament, suposo que he començat per un dels lliuraments més fluixos, perquè els amics que n’han repassat tota la sèrie en castellà són d’una confiança absoluta pel […]

Llegir tot l'article »

L’incombustible Henning Mankell no és només un mestre de mestres de la novel·la negra actual sinó que en cada nou lliurament se supera en tots els aspectes. Tant li fa que hagi prejubilat el seu entranyable comissari Kurt Wallander, protagonista d’una de les millors sèries policíaques de tots els temps. Tant li fa que fins ara […]

Llegir tot l'article »

Els amants, consumidors o devoradors de novel·la negra traduïda al català estem de sort. En pocs dies han sortit al mercat tres novetats que ens proporcionen provisions excel·lents per alimentar durant una temporada la nostra insaciable avidesa lectora. El primer. L’editorial Tusquets, gràcies a la qual tenim gairebé tota la producció del suec Henning Mankell […]

Llegir tot l'article »

El nom Siri Hustvedt és relativament desconegut per al consumidor català de literatura universal traduïda a la nostra llengua, un fet al qual contribueix no pas de manera decisiva però sí destacable la dificultat de pronunciar i memoritzar un cognom carregat de consonants com el d’aquesta excel·lent escriptora nord-americana filla d’immigrants noruecs, però sobretot, bromes a banda, el cert retard amb que arriba a casa nostra l’obra d’una senyora que durant anys ha hagut d’aguantar el sobrenom de «la dona de Paul Auster» encara que acrediti qualitat suficient per ser coneguda per mèrits propis. (Per llegir-ne més, clica al títol)

Llegir tot l'article »

Quan tingueu aquest article davant dels ulls ja m’hauré cruspit les 768 planes de La noia que somiava un  llumí i un bidó de gasolina (Columna), el llibre de lladres i serenos que em té totalment enganxat. Com molts de vosaltres ja sabeu (perquè, amb els milers de lectors que ha tingut l’esmentat totxo, seria molt […]

Llegir tot l'article »