 
| https://blogs.elpunt.cat/carlesribera |
Afegit a A la tres, País patit Data: juny 11th, 2015 Comentaris tancats a La ruta del pacti qui pugui
En aquest pacti qui pugui que s’han convertit les negociacions postelectorals als municipis del nostre país (i també del país del costat, tot i que en aquest article no vénen al cas), el principal damnificat és l’acord del 14 de gener passat per desencallar el procés sobiranista. Del full de ruta que es va començar […]
Afegit a A la tres, País patit Data: juny 8th, 2015 Comentaris tancats a Pactar amb el PSC
De les negociacions per consolidar governs municipals resulta pintoresca la posició de les emergents formacions d’esquerra renovadora que marquen una línia vermella que situa CiU a la banda enemiga i el PSC-PSOE en el territori de l’entesa, com si fossin partits gaire diferents pel que fa a polítiques de transformació social i martingales judicials, condicions […]
Afegit a A la tres, País patit Data: juny 4th, 2015 Comentaris tancats a Pregunta a la militància
Conscient de la transcendència del moment, aquest articulista voldria plantejar una brevíssima pregunta als lectors més militants per tal de tenir clar quina opinió cal expressar en endavant sobre el procés històric que viu aquest bonic país. La pregunta que, si em permeteu la gosadia, voldria sotmetre a la vostra consideració és la següent: Voleu […]
Afegit a A la tres, País patit Data: juny 1st, 2015 Comentaris tancats a Independentisme sense partits
Passada una setmana de les municipals, la principal constatació és que en aquest país no falten pas partidaris de la independència sinó partits que ens hi vulguin portar. CiU i ERC, amb les seves lectures en clau interna, estan encallats en una mentalitat autonomista que els impedeix entendre que per a aquest viatge si cal […]
Afegit a País patit, Presència Data: maig 31st, 2015 Comentaris tancats a Oriol, Artur, Ada
Llegeixo a l’edició francesa de la revista digital Slate un curiós exercici de figuració periodística. Publiquen una sèrie de portades de diaris considerats seriosos en les quals tots els titulars es refereixen als polítics amb el seu nom de fonts en comptes del cognom. Així, en comptes de citar Hollande, Valls, Cameron o Obama, titulen […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 28th, 2015 Comentaris tancats a Colau i el Cercle d’Economia
El Cercle d’Economia ha deixat clar que allò que fa por a l’stablishment català de negocis és el procés d’independència i no pas la victòria de la radicalitat verbal de Barcelona en Comú. Ja saben, per exemple, que a tot arreu on hi hagi ICV la domesticació de la fera és relativament senzilla. Els indomables […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 25th, 2015 Comentaris tancats a No és país per a pessimistes
En un país on tenim una llarguíssima tradició de gots que sempre estan amb l’aigua a la meitat hi ha certes nits electorals que poden accentuar la tendència a veure’l mig ple o mig buit depenent de quins titulars es llegeixin, de quins discursos s’escoltin o de quines estadístiques s’interpretin i, sobretot, de com s’interpretin. […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 22nd, 2015 Comentaris tancats a Tenim les Rodalies que volem
Tu, ciutadà de Catalunya que ahir al matí vas quedar atrapat al servei de Rodalies més desastrós de l’Europa occidental i part de l’estranger. Tu, ciutadana de Catalunya que vas fer tard a la feina perquè per arribar-hi cada dia t’has de refiar d’un servei ferroviari que és una perfecta calamitat des de fa anys. […]
Afegit a A la tres, Ni tu, ni vos Data: maig 18th, 2015 Comentaris tancats a Sturgeon i el salmó al cove
La primera reunió entre el senyor David Cameron, flamant guanyador de les eleccions al Regne Unit, i la senyora Nicola Sturgeon, principal amenaça per tal que aquest regne deixi d’estar tan unit, va anar com una seda tot i les discrepàncies. Gent de seny. De moment la gran dama de l’independentisme de les terres altes […]
Afegit a A la tres, País patit Data: maig 14th, 2015 Comentaris tancats a No és Wert, és Espanya
El ministre Wert va intentar ahir amb èxit notable superar el seu rècord de misèria política comparant la suposada discriminació del castellà a Catalunya amb la que tenia el català “en altres èpoques”. Una frase que poques hores després va intentar matisar amb poca fortuna perquè el seu odi contra el català està prou acreditat. […]
