Maria Isabel Franco, de 15 anys, va ser violada i assassinada al desembre de 2001 al seu país, a Guatemala. Des de llavors, segons Amnistia Internacional, la seva mare, Rosa Franco, ha intentat que es faci justícia però els delinqüents encara no han estat portats a judici. Mentrestant, Rosa Franco ha rebut amenaces de mort i ha sofert fustigació per part de desconeguts. L’octubre de 2006, la Comisió Interamericana de Drets Humans (CIDH, una de les dues entitats del sistema interamericà de protecció i promoció dels drets humans a les Amèriques) va admetre el cas, ja que considerava que hi havia hagut “un retardament injustificat en la investigació per part de l’estat de Guatemala”. Ara el cas es troba pendent a la Comissió, que també ha vist com les autoritats guatemalenques trigaven molt a respondre a les peticions d’informació, com manifesta la pàgina web d’Amnistia Internacional. Hi ha un testimoni d’àudio en castellà colpidor de Rosa Franco, a l’enllaç. Els testimonis són durs, però sempre són més humans i humanitzadors que les dades, per això s’ha afegit.
A Guatemala, l’any 2010, 685 dones varen ser víctimes d’homicidi. Allà, segons Amnistia Internacional, “hi domina una cultura d’impunitat, llegat del conflicte armat intern que es va estendre de 1960 a 1996, en el qual es varen cometre centenars de milers de violacions de drets humans per les quals ningú ha pagat”. “Els qui cometen els abusos o violen drets saben que quedaran impunes”, ha manifestat Sebastian Elgueta, investigador d’Amnistia Internacional sobre Guatemala. Tanmateix, a Guatemala menys d’un 4% de totes les causes d’homicidi desemboquen en una condena per als perpetradors. Durant el conflicte armat de Guatemala, qualificat de genocidi per la ONU, hi van morir unes 200.000 persones. En aquells enfrontaments, les forces de l’Estat varen cometre violacions dels drets humans, entre ells la violència sexual contra les dones, que no es van investigar degudament, cosa que va fomentar, segons AI, “un clima d’impunitat i indiferència davant el crim violent de la societat guatemalenca”.
Novament Ciudad Juárez
Tothom ha sentit a parlar de la violència contra les dones a Mèxic, i en aquestes dates de commemoració del Dia Internacional de la Dona −per alguns Dia Internacional de la Dona Treballadora− és de rebut seguir-ne parlant. No s’ha d’oblidar, com tampoc no s’ha de deixar de banda mai cap tipus de violència. El diari La jornada en línea, anunciava que en els darrers 10 anys, al país han estat assassinades més de 10.000 dones i nenes; hi ha un promig de 120.000 violacions l’any i, en el context de la guerra contra el narcotràfic, “el sector s’enfronta a nivells de violència més grans”.
Ciudad Juárez és la ciutat més gran de l’estat de Chihuahua i la setena més gran de Mèxic amb 1.200.000 d’habitants. La població de Barcelona el 2010 era de 1.619.337 habitants segons l’INE. El 2010, a Ciudad Juárez es varen comptabilitzar més de 150 feminicidis, és el que es diu el 
“desert de roses”. Si extrapolem les dades voldria dir que és com si a Barcelona hi hagués hagut, per població i any, més de 200 dones assassinades en un any, serien 16 al mes. És completament inimagible, és dramàtic.